Casament

cerimònia religiosa o civil, mitjançant la qual se celebra l'inici d'un matrimoni

Un casament és la cerimònia en què dues -i en algunes cultures o religions, més- persones es converteixen en un matrimoni.

Casament
El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • A la boda el convidat, mai no hi vagi desganat.[1]
  • Aquell que es vulga casar, abans ho heu de meditar.[1]
  • Beneïda i casada, abans que a monja ficada.[1]
  • Casament de Carnaval, casament que res val.[2]
  • Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un.[2]
  • Casament en dilluns, aviat no viuen junts.[2]
  • Casament en dilluns, molta roba i pocs punts.[2]
  • Casament i meló, surti com surti.[1]
(var.) Meló i casament, qüestió d'encertament.[1]
(var.) El meló i el casament han d'ésser d'encertament.[3]
  • El casament de la Bordeta: un boig amb una ximpleta.[4]
  • Casar, bo de recomanar i mal de practicar.[1]
  • Casa't, Pere, que mal any t'espera.[1]
  • Casat per amor, casat amb dolor.[1]
  • De ponent, ni vent, ni gent, ni casament.[1]
  • Ditxés aquell que logra, casar-se i no tenir sogra.[1]
  • El caldo i el casament, en calent.[1]
  • El casar no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres.[1]
  • El casat casa vol, per estar sol.[1]
  • El casat, descontent, sempre viu amb turment.[1]
  • El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar.[1]
  • En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament.[2]
  • En tot casament com cal, qui no estrena és que poc val.[1]
  • En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar.[1]
  • És ben casada, la que no té ni sogra ni cunyada.[1]
  • La mal casada, es coneix amb la cara.[1]
  • Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar.[1]
  • Més aviat és un home casat, que un burro albardat.[1]
  • Millor és casar-se que cremar-se.[1]
  • Música li fas? No t'hi casaràs.[1]
  • Naixement, casament i mortalla, del cell davalla.[2]
  • Per casar filles solteres, no venguis ni moltons ni ovelles.[1]
  • Per ser casada i malmenjar, val més soltera quedar.[1]
  • Quan la filla és casada surten els gendres.[1]
  • Qui a bodes va, nuvi ha de semblar.[5]
  • Qui tard es casa, mal es casa i no fa casa.[1]
  • Val més casar-se a gust que cremar-se.[1]
  • Tothom es casa i jo no puc, em miro el ruc.[1]

Frases fetes

modifica
  • A bodes em convides![5]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, 1999.
  3. Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 15 juliol 2024].
  4. Piñeiro Costán; Ramos Ruiz; Puigmalet, 2013, p. 349, Trons a remolar.
  5. 5,0 5,1 Espunyes, Joan. Dites, locucions i frases fetes. Proa, 2007. ISBN 978-84-8437-977-5. 

Bibliografia

modifica
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Piñeiro Costán, Montserrat; Ramos Ruiz, Jordi; Puigmalet, Joan. Beca Jaume Codina de Recerca d’Història Local (en català). El Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, 2013 (Col·lecció de textos locals). ISBN 978-84-87486-30-2 [Consulta: 21 febrer 2017].