Gall

ocell domèstic, mascle de la gallina
(S'ha redirigit des de: Gallina)

El gall (Gallus gallus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina i quan cova els ous, lloca.

Infotaula taxonòmicaGall
Cockerel.jpg
Gall
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
  Evangeli segons Mateu. Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
Advertència de Jesús a Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.

Dites popularsModifica

 
Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall.
  • A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
  • A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla.[3](Empordà) 
  • A mig gener, cada gallina al joquer.[4]
  • A qui ha treballat, una sardina; a qui ha fet el mandra, una gallina.[2]
(var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos, la gallina.[4]
  • Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
  • Cada gall canta en son galliner.[2]
(var.) Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
  • Dels acabats en -ina, el millor és la gallina.[3]
  • Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
(var.) Dos galls en un galliner, no pot ser.[5]
  Per a que les gallines siguin bones ponedores, cal alimentar-les bé.
(var.) Millor un ou avui que una gallina demà.[3]
  • Visca la gallina, visca amb sa pepida.[3]
  • Volen saber més ets ous que ses gallines.[3](Men.) 

Dites relacionades amb l'alimentacióModifica

(var.) Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor.[3]
(var.) Gallina vella fa bon brou.[2]
(var.) Gallina negra fa bon brou.[3](Alguer) 
(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb rancor.[3]
(var.) Més val pa eixut amb amor, que gallines amb remor.[3]
  • Precaució i brou de gallina estalvia medecina.[7]
  • Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall.[2]
  • Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.[7]
  • Val més cebes amb amor que gallines amb dolor.[2]
  • Val més gallina que sardina.[3](Empordà) 

Dites relacionades amb el santoralModifica

(var.) De Sant Tomàs a Nadal, just un passa de gall.[7]

Cançons popularsModifica

  • Sa gallina blanca / tot ho escampa; / sa gallina negra / tot ho arreplega; / es corb, / en tocar-lo, fa es mort; / an es camí de Ciutat / ses formigues l'han roegat; / n'han fet una fossa / d'una canya grossa; / n'han fet un capçal / d'un aumut i mig de sal; / sa figa secaiona, / si no cau avui caurà demà; / si no cau demà, s'altre; / sa més forta; / (en dir això donen empenta forta a l'engronsadora); sa mitjancera; / sa de no-res; / a baix és.[3]
  Cançó d'un joc infantil de nenes on una nena es gronxa amb una corda i les altres canten.

EmbarbussamentsModifica

  • Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics[13]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Anar coll tort, com es gall de Son Punta.[2](Men.) 
  Anar amb el coll tort.
  • Cantar de gall.[2]
  Parlar i obrar superbiosament.
  Persones que tenen molta sort i tot els hi surt bé.
  • Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[2](Mall.) 
  Ésser molt xerraire i poc discret.
  • Estar amb es gall dins sa pastera.[2](Men.) 
  Estar aturat o entrebancat, i sense poder sortir d'aquest estat.
  • Més prompte que canta un gall.[2](val.) 
  De forma ràpida, en poc temps.
  • No cantar-ne gall ni gallina.[2]
(var.) No cantar-ne galls ni gallines.[2]
  No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.
  • Posar-se com un gall.[2]
  Enfurismar-se molt.
  • Pujar més el farciment que el gall.[2]
  Ser més gran o voluminós la part accidental que la principal d'una cosa.
  • Valer més el farciment que el gall.[14]
  Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.

EndevinallesModifica

  • Endevina endevinalla,
    quin és l'ocell que pon en palla?[15]

ReferènciesModifica

  1. «Evangeli segons Sant Mateu». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1490139474]. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gall». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gallina». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 26 octubre 2020].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Cinc mil, 1965.
  6. Amades, 1982.
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Parés i Puntas, 1999.
  8. Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 Amades, 1982, Vol. I.
  10. Amades, 1982, p. 661.
  11. Amades, 1931, p. 237-240.
  12. Gelabert i Fiet, 1973.
  13. Quan dic, 1993.
  14. Sugranyes, 1999.
  15. Briz i Fernández, Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882. 

BibliografiaModifica