Obre el menú principal

Una bruixa és una dona a la qual s'atribueix un poder sobrenatural o màgic que li prové de tenir pacte amb el dimoni. Per extensió el terme també s'aplica a una dona dolenta, de mala intenció, de conducta sospitosa o d'aspecte repulsiu.

Bruixa
Ведьма 1897.jpg
Projectes germans
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • En els països civilitzats ja no queden ni bruixes, ni màgics, ni fetilleres.[1]
(en anglès) In the civilized countries I belive there are no witches left, nor wizards, nir sorcesses, nor magicians.
  El meravellós Màgic d'Oz, 1900. — Lyman Frank Baum
  • Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s'assemblen molt a les dones corrents. Viuen en cases corrents i fan feines corrents.[2]
(en anglès) Real witches dress in ordinary clothes and look very much like ordinary women. They live in ordinary houses and they work in ordinary jobs.
  Les bruixes, 1983. — Roald Dahl

Dites popularsModifica

(var.) Al Mallol de bruixes n'hi ha un vol; a Sant Privat, de bruixes n'hi ha un braçat.[6]
(var.) Sant Silvestre, porta les bruixes pel cabestre.[11]

Frases fetes i locucionsModifica

  Persecució contra minories polítiques, ètniques, religioses; històricament contra persones sospitoses de bruixeria.
(var.) Tenir ses bruixes.[9](Men.) 
  Estar morrotós, irritat sense motiu raonable.
  Emprar el suborn o altres mitjans inconfessables per a obtenir alguna cosa.
  Posar-se discòrdies entre algunes persones.
  • Sembla que hagin penjat una bruixa.[16]
  Proverbi de vella creença popular utilitzada en dies de fortes ventades que dificultaven el trànsit
  Ésser molt sortat.

ReferènciesModifica

  1. Baum; Solbes, 1991.
  2. Dahl, 2009.
  3. 3,0 3,1 Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 15 setembre 2019].
  4. 4,0 4,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  5. «Dites i refranys». Dites i refranys. Parcs de Catalunya Xarxa de Parcs Naturals, Diputació Barcelona. [Consulta: 29 agost 2018].
  6. 6,0 6,1 Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 Parés i Puntas, 1999.
  8. 8,0 8,1 Cinc mil, 1965.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bruixa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Silvestre». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Amades, 1982.
  12. Amades, 2001.
  13. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bruixot». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  14. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «caçar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  15. «Bruixa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans.
  16. Amades, Joan «Tretze proverbis explicats». Revista del Centre de Lectura de Reus, Núm. 188, (desembre 1928), pàg. 329-339 [Consulta: 12 abril 2012].[Enllaç no actiu]
  17. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «sort». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

BibliografiaModifica