Lluç
El lluç (Merluccius merluccius) és una peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
Lluç | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Dites populars
modifica- De gener a gener el lluç va bé.[1]
- De la llei, com la teranyina, se n'escapa el lluç i s'hi agafa la sardina.[1]
- El dilluns, a comprar lluç.[1]
- Lluç de gener val un corder.[1]
- Pel gener, el lluç és cavaller i els altres mesos també.[1]
- Quan arriba l'Ascensió, ni sardina, ni lluç, ni salmó.[1]
- Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina.[1]
- Val més esser cap de lluç que cua d'austruç.[2]
Frases fetes i locucions
modifica- Fer-ne una de grossa, un gran disbarat.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «lluç». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.