Nas

protuberància que forma part del sistema respiratori en els vertebrats i que és l'òrgan de l'olfacte

El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que, en gran part, també forma part del sistema respiratori.

Nas
Nas humà
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Qui té el nas molt llarg creu que tothom parla d'ell.[1]
   — Thomas Fuller

Dites populars

modifica

Frases fetes i locucions

modifica
 
Parlar amb el nas (o de nas).
 
Tenir una cosa als nassos.
  • Arrufar el nas.[6]
  • Caure de nassos.[4]
  • Deixar amb un pam de nas.[4]
  • Donar la porta pels nassos.[4]
  • Dur picardia davall el nas.[4]
  • Estar bé com el nas davant la cara.[4]
  • Fer nassos a una cosa.[4]
  • Fer veu de nas.[6]
  • Ficar el nas pertot arreu.[6]
  • Fregar pel nas (a algú) una cosa.[4]
  • Inflar-se el nas.[4]
  • Mullar el nas de saliva.[4]
  • Nas a nas.[4]
  • No passar-li una cosa del nas a la boca.[4]
  • No tenir nas a la cara.[4]
  • No treure nas a res.[4]
  • No veure-hi més enllà del nas.[6]
  • Parlar amb el nas (o de nas).[6]
  • Pegar de nassos.[4]
  • Posar-se (o fotre's) les coses sota el nas.[4]
  • Pujar-li (a algú) la mosca al nas.[6]
  • Quedar amb un pam de nas.[4]
  • Riure per sota el nas.[6]
  • Suar el nas (a algú).[4]
  • Tenir el nas enmig de la cara.[4]
  • Tenir nas.[6]
  • Tenir nassos.[6]
  • Tenir una cosa als nassos.[4]
  • Tirar-ho (o clavar-ho) pels nassos d'algú.[4]
  • Treure el nas (en un lloc).[6]
  • Treure el nas per un forat.[6]
  • Venir més just que la pell del nas.[4]

Endevinalles

modifica
  • Encara que no sóc trompeta
    jo sono igual que si ho fos
    i no sóc cap escopeta,
    encara que tinc dos canons;
    si encara no m'endevines
    et diré que al capdavall
    molts cops sense ser cap ase
    fins em pugen a cavall.[7]
  • Tinc dos forats
    que em donen vida,
    si els tinc tapats
    força m'empipa.[8]
  • Què és allò que se n'aplega més
    amb el nas que amb un cabàs?[7]
(var.) Què és que s'aplega més amb
el nas que el cabàs?[9]
L'olor

Referències

modifica
  1. Bolinches, 2005.
  2. Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324. 
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Parés i Puntas, 1999.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «nas». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars, 1965.
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 «Nas». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 27 març 2013].
  7. 7,0 7,1 Amades, 1982.
  8. Castellví, 1956.
  9. Bassols, 1994.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
  • Bolinches, Antoni. Mil pessics de saviesa : antologia de citacions que inviten a pensar. Barcelona: Mina, 2005. ISBN 8496499340. 
  • Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.