Pardal

espècie d'ocell

El pardal (Passer domesticus), teulat, teuladí o teulader és un ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, els mascles del qual són de color castany amb ratlles negrenques a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i tenen el pili gris fosc, la gola negra i les galtes blanques.

Infotaula taxonòmicaPardal
Pardal
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Passer domesticus
Distribució
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
(var.) En gregal, ni peix ni pardal.[2]
(var.) Dos pardals en una espiga, no fan lliga.[4]
  • Els pardals et diran quan la fruita bona està.[5]
  • Els pardals novells també piquen.[3]
  • Estudiants, rates i pardals, mals animals.[3]
  • Més val ésser pardal de bosc que de gàbia.[3]
  • Més val un pardal en la mà que una perdiu (o una grua) en l'aire.[3]
  • No s'ha de deixar de sembrar per por dels pardals.[3]
  • Pardal acaçat, ja no és engabiat.[3]
  • Pardal que vola, a la cassola.[5]
  • Pardals, tords i estornells són mals ocells.[6]
  • Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervells de pardal.[4]
  • Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; per Sant Esteve, una passa de cega; per Any Nou, una passa de bou; i per Sant Antoni, una passa de dimoni.[2]
  • Per Nadal, una passa de pardal.[3]
  • Quan el pardal fa el niu, vent niu.[2]
  • Quan els pardals van a vols i s'empaiten, senyal de pluja.[4]
  • Rates, frares i pardals, Déu nos guard d'aquests tres animals.[3]
  • Teuladí que vola, a la cassola.[7]
  A més de ser el gentilici de Teulada, el teuladí és un ocell.

Frases fetes

modifica
  • Matar dos pardals d'un tret.[8]
  Aconseguir dos resultats amb una sola acció.
  Ser una persona que vol l'impossible, voler tenir-ho tot.

Referències

modifica
  1. Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pardal». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. 5,0 5,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 4 octubre 2024].
  6. Carretero Serra, 2022, p. 189-190.
  7. Bertran Calvo, Vicent «Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms» ( PDF). Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 94-95, (2003), pàg. 62-63.
  8. «Pardal». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 febrer 2014].
  9. Espinal, 2006, p. 149.

Bibliografia

modifica
  • Carretero Serra, Andreu. Els Noms dels ocells en el llenguatge popular català. Barcelona: Cossetània, 2022 (El Tinter (Cossetània) ; 174). ISBN 9788413562308. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.