El brou o caldo és un líquid resultant de l'ebullició prolongada de diversos productes alimentaris en aigua. Hi ha de diferents tipus: brou de carn (carn, ossos, menuts), brou de peix, brou vegetal (hortalisses), etc. Freqüentment, s'utilitza, en un tipus de cuina més elaborada, com a fons de per a preparar altres plats, com sopes, salses o guisats.

Infotaula d'alimentBrou
Brou de verdures
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus aliment, líquid i minestra
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
 
Qui no vol brou, dos tasses.
 
Gallina vella fa bon brou.
  • Al bon vi, el brou li fa camí.[1]
  • Amb aigua sola no es fa bon brou.[2]
  • Beu brou i viuràs prou.[1]
  • Brou de gallina els morts ressucita.[1]
  • Brou de gallina torna la vida.[3]
  • Brou de la taverna no beveu.[1]
  • Brou i casament, en calent.[2]
  • Brou sense greix amb escreix.[1]
  • Cada dia cols amarga el caldo.[1]
  • Caldo dolent, bufant i bullent.[1]
  • Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust.[1]
  • Carn de carpó fa caldo millor.[1]
  • Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló.[2]
  • Diners d'altre i brou de peix no fan greix.[2]
  • El bon brou amb un tall de ceba ja en té prou.[1]
  • El brou, a gust del malalt.[1]
  • El brou amb tassa i sense tatxa[1]
  • El brou bon vi vol.[1]
  • El brou tebi i el cafè calent.[4]
  • El caldo de gallina resta set anys dins del ventre.[1]
  • El vi és el brou dels pobres.[3]
  • Gallina vella fa bon brou.[3]
  • Guarda't d'aire de forat, de caldo recalfat i de frare desfrarat.[3]
  • Misericòrdia en sopes, caldo en graelles.[1]
  • Molts de cuiners junts no fan es brou bo.[5]
  • Ni vi calent, ni brou fred.[1]
  • No vols brou? Tassa i mitja.[5]
  • Precaució i brou de gallina estalvia medecina.[1]
  • Qui no vol brou, dos tasses.[2]
(var.) Qui no vol caldo, dues tasses.[6]

Frases fetes

modifica
  • Anar-se'n tot pel brou.[3]
  • Bufar en es brou.[3]
  • Caure-hi, com sa mosca en es brou.[3]
  • Donar es brou.[3]
  • Ésser com es brou de lleu, que ni adoba ni espenya.[3]
  • Estar de brou.[3]
  • Fer es brou bo a qualcú.[3]
  • No anar de brou.[3]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 Parés i Puntas, 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Viladot-Puig, 2003.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «brou». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
  5. 5,0 5,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 2 novembre 2024].
  6. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

Bibliografia

modifica
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.