Obre el menú principal

Pescador

persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics

Un pescador és la persona que es dedica a la pesca.

Pescador
A Fisherman At Home, Peter Henry Emerson, 1887.jpg
A Fisherman At Home (1887)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Contingut

Dites popularsModifica

(var.) Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[3]
(var.) Pescador d'ham, moridor de fam.[1]
(var.) Pescador de canya i moliner de vent, no ha mester notari per fer testament.[1]
  • Pescador de canyeta, duu prima la panxeta.[1]
  • Pescador de llinya, és tard quan dina.[1]
  • Pescador i caçador, o fam o fred o calor.[1]
  • Pescador que pesca un peix, pescador és.[1]

Pescadors de Cambrils (1991)Modifica

Recull de dites populars dels pescadors de Cambrils extretes del llibres El vocabulari dels pescadors de Cambrils:

  • A bol rodó qui no fa res esgota[5]
  • A Garbí, ni pa ni vi.[5]
  Que no hi ha res de bo
  • A llevant va néixer Déu.[5]
  • Art a l'aigua, caldero al foc[5]
  • Art volat, deu rals de part.[5]
  • De maleta per amunt, salabrada.[5]
  Aprofitar totes les oportunitats
  • El llevant entra llepant, llepant.[5]
  Vol dir que el vent de llevant entra lentament.
  • La boira venia cacaus.[5]
  Després de la boira ve mal temps.
  L'estret és un clot format per dues muntanyes que hi ha darrere de Cambrils
  Vol dir que farà mal temps.
  • Núvols en creu, aigua si plou.[5]
  Es diu quan hi ha núvols verticals i horitzontals
  Mostra la fragilitat de les dues coses, que han d'esperar condicions favorables per la seva producció.

Frases fetes i locucionsModifica

Pescadors de Cambrils (1991)Modifica

Recull de frases fetes dels pescadors de Cambrils extretes del llibre El vocabulari dels pescadors de Cambrils:

  • Abaixar marxa.[5]
  • Aguantar-se el cap del "reflejo".[5]
  Mantenir-se apartat d'un assumpte.
  • Aigua de bomba.[5]
  Pluja molt forta.
  • Amollar en banda.[5]
  Deixar una cosa per impossible.
  • Anar a la banda.[5]
  Estar en estat d'embriaguesa.
  • Anar a la salpa.[5]
  No aguantar-se dret.
  • Anar a rans d'embons.[5]
  Dur el màxim possible de càrrega.
  Tenir coneixements d'un tema del que s'està parlant.
  • Anar de gairó.[5]
  No anar recte.
  • Anar en surada.[5]
  No saber de què va una conversa o discussió.
  • Anar estret de cable.[5]
  Tenir pocs diners.
  • Anar llatí.[5]
  Tenir els ormeigs de pesca ben fets per poder pescar bé.
  • Arriar el congre.[5]
  Tirar petards a l'aigua.
  • Avant i a tot.[5]
  • Busca't mar i cala.[5]
  Quan volem que ens deixin tranquils.
  • De l'arrencada a l'almadrava[5]
  Exageració en referir-se a alguna cosa.
  De punta a punta.
  Trobar-se en empreses poc fiables o amb pocs diners.
  • Estar arborat.[5]
  Estar nerviós.
  • Estar cama a l'orla.[5]
  No fer res.
  • Estar repassant una malleta.[5]
  Haver resolt o reflexionat sobre un tema.
  • Fer barcada.[5]
  Omplir-se el calçat d'aigua.
  Dormir.
  • Fer estaries.[5]
  Perdre el temps.
  Aixecar un llum perquè vingui un bastiment pròxim.
  • No agafar ni un pa a la post.[5]
  No pescar res.
  • (No) Guanyar-se la part.[5]
  Treballar més o menys del que toca.
  • No agafar ni un samaruc.[5]
  No pescar cap peix..
  • No saber per on navega.[5]
  Parlar de coses sense saber sobre el tema.
  • No tenir estiba.[5]
  No trobar-se bé.
  • No voler-ne, de verats.[5]
  No voler saber res d'un afer.
  • Semblar gat de paratxo.[5]
  • Semblar una bladritxa.[5]
  Ser una persona molt inquieta.
  Estar a punt d'aconseguir una cosa.
  • Pegar fanalada.[5]
  Mirar una cosa.
  • Posa-se de banda com el peix bo.[5]
  No voler tenir tractes amb un grup.
  • Ves què t'ha tret el fred.[5]
  Es diu quan algú queda sorprès.
  • Xorrar les boies.[5]
  Anticipar-se en una acció.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pescador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 16 agost 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
  4. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 5,47 5,48 5,49 Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 

BibliografiaModifica

  • Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.