Pescador

persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics

Un pescador és la persona que es dedica a la pesca.

Pescador
A Fisherman At Home, Peter Henry Emerson, 1887.jpg
A Fisherman At Home (1887)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

(var.) Neu a la muntanya, pescador arracona la canya.[3]
(var.) Pescador d'ham, moridor de fam.[1]
(var.) Pescador de canya i moliner de vent, no ha mester notari per fer testament.[1]
  • Pescador de canyeta, duu prima la panxeta.[1]
  • Pescador de llinya, és tard quan dina.[1]
  • Pescador i caçador, o fam o fred o calor.[1]
  • Pescador que pesca un peix, pescador és.[1]

Pescadors de Cambrils (1991)Modifica

Recull de dites populars dels pescadors de Cambrils extretes del llibres El vocabulari dels pescadors de Cambrils:

  • A bol rodó qui no fa res esgota[5]
  • A Garbí, ni pa ni vi.[5]
  Que no hi ha res de bo
  • A llevant va néixer Déu.[5]
  • Art a l'aigua, caldero al foc[5]
  • Art volat, deu rals de part.[5]
  • De maleta per amunt, salabrada.[5]
  Aprofitar totes les oportunitats
  • El llevant entra llepant, llepant.[5]
  Vol dir que el vent de llevant entra lentament.
  • La boira venia cacaus.[5]
  Després de la boira ve mal temps.
  L'estret és un clot format per dues muntanyes que hi ha darrere de Cambrils
  Vol dir que farà mal temps.
  • Núvols en creu, aigua si plou.[5]
  Es diu quan hi ha núvols verticals i horitzontals
  Mostra la fragilitat de les dues coses, que han d'esperar condicions favorables per la seva producció.

Frases fetes i locucionsModifica

Pescadors de Cambrils (1991)Modifica

Recull de frases fetes dels pescadors de Cambrils extretes del llibre El vocabulari dels pescadors de Cambrils:

  • Abaixar marxa.[5]
  • Aguantar-se el cap del "reflejo".[5]
  Mantenir-se apartat d'un assumpte.
  • Aigua de bomba.[5]
  Pluja molt forta.
  • Amollar en banda.[5]
  Deixar una cosa per impossible.
  • Anar a la banda.[5]
  Estar en estat d'embriaguesa.
  • Anar a la salpa.[5]
  No aguantar-se dret.
  • Anar a rans d'embons.[5]
  Dur el màxim possible de càrrega.
  Tenir coneixements d'un tema del que s'està parlant.
  • Anar de gairó.[5]
  No anar recte.
  • Anar en surada.[5]
  No saber de què va una conversa o discussió.
  • Anar estret de cable.[5]
  Tenir pocs diners.
  • Anar llatí.[5]
  Tenir els ormeigs de pesca ben fets per poder pescar bé.
  • Arriar el congre.[5]
  Tirar petards a l'aigua.
  • Avant i a tot.[5]
  • Busca't mar i cala.[5]
  Quan volem que ens deixin tranquils.
  • De l'arrencada a l'almadrava[5]
  Exageració en referir-se a alguna cosa.
  De punta a punta.
  Trobar-se en empreses poc fiables o amb pocs diners.
  • Estar arborat.[5]
  Estar nerviós.
  • Estar cama a l'orla.[5]
  No fer res.
  • Estar repassant una malleta.[5]
  Haver resolt o reflexionat sobre un tema.
  • Fer barcada.[5]
  Omplir-se el calçat d'aigua.
  Dormir.
  • Fer estaries.[5]
  Perdre el temps.
  Aixecar un llum perquè vingui un bastiment pròxim.
  • No agafar ni un pa a la post.[5]
  No pescar res.
  • (No) Guanyar-se la part.[5]
  Treballar més o menys del que toca.
  • No agafar ni un samaruc.[5]
  No pescar cap peix..
  • No saber per on navega.[5]
  Parlar de coses sense saber sobre el tema.
  • No tenir estiba.[5]
  No trobar-se bé.
  • No voler-ne, de verats.[5]
  No voler saber res d'un afer.
  • Semblar gat de paratxo.[5]
  • Semblar una bladritxa.[5]
  Ser una persona molt inquieta.
  Estar a punt d'aconseguir una cosa.
  • Pegar fanalada.[5]
  Mirar una cosa.
  • Posa-se de banda com el peix bo.[5]
  No voler tenir tractes amb un grup.
  • Ves què t'ha tret el fred.[5]
  Es diu quan algú queda sorprès.
  • Xorrar les boies.[5]
  Anticipar-se en una acció.

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pescador». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 9 febrer 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 1457239848. [Consulta: 6 setembre 2014].
  4. Viladot-Puig, 2003.
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 5,25 5,26 5,27 5,28 5,29 5,30 5,31 5,32 5,33 5,34 5,35 5,36 5,37 5,38 5,39 5,40 5,41 5,42 5,43 5,44 5,45 5,46 5,47 5,48 5,49 Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 

BibliografiaModifica

  • Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.