Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153) fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa i ha estat proclamat Doctor de l'Església.

Bernat de Claravall

Pintura de Georg Andreas Wasshuber, 1700 (Abadia de Heiligenkreuz, Àustria)
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Fontaine-lès-Dijon,  1091
Mort	Abadia de Claravall,  20 d'agost de 1153 (61/62 anys)
Ocupació	Teòleg, escriptor, filòsof, religiós, escriptor d'himnes, místic i religiós cristià
Els drets d'autor han expirat

Dites populars

• A Sant Bernat, es jac corda.(Mall.)

(var.) Per Sant Bernat, tapa-li es cap.(Mall.)

• Sant Bernat passat, s'aigo ve de grat.(Mall.)
• La canícula, la monja la porta i el frare se l'emporta.

(var.) Sa monja l'encén i es frare l'apaga.(Mall.)

Referint-se a la diada de Santa Margarida (20 de juliol) i Sant Bernat (20 d'agost), quan comença i acaba les calors d'estiu.

• Les manyes de fra Bernat, que en tenia una al pap i una altra al sac.
• Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat.
• Per Sant Bernat, el sol entra pel forat.(Olot)
• Sant Bernat cura de febres i de mal de cap.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739. 
• Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Calendari de refranys. Barcelona: Barcino, 1951.