Viquidites

Barcelona

capital de Catalunya
(S'ha redirigit des de: Bar.)

Barcelona, també anomenada Ciutat Comtal, és una ciutat que esdevé capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. Situada a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, és la segona ciutat en població i pes econòmic d'Espanya. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.

Infotaula de geografiaBarcelona
Vista aèria de Barcelona
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Acull les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.

Citacions

modifica
  • Flor de les belles ciutats del món.[1]
(en castellà) Flor de la bellas ciudades del mundo.
  Las dos doncellas, 1613. — Miguel de Cervantes Saavedra
  • Barcelona, arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa, única.
(en castellà) Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, única.
  El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, 1615, 2a part, cap. LXXII. — Miguel de Cervantes Saavedra
  • Per a abatre Catalunya, cal descarregar els cops damunt del seu cap, Barcelona.[2]
La frase apareix citada a l'assaig Els darrers dies de la Catalunya republicana de l'historiador i polític Antoni Rovira i Virgili, i segons el propi autor és una frase atribuïda a un general de Felip V d'Espanya.
(en francès) Barcelona tiene que de ser bombardeada cada cincuenta años.
   — Baldomero Espartero
La frase té l'origen amb la revolta civil de Barcelona de 1842 per la política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero. El tractat amb la Gran Bretanya que li concedia un préstec milionari per pagar els sous del militars i la derogació dels aranzels que gravaven el tèxtil britànic, perjudicaven greument la indústria tèxtil catalana, amb el tancament de fàbriques i l'acomiadament de milers de treballadors. Degut a la revolta, l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc. El capità general de Catalunya, Antonio Van Halen, va rebre l'ordre de bombardejar Barcelona del general Espartero amb la famosa frase.
  • Barcelona es desvetlla a la moderna vida europea.[4]
   — Joan Maragall
Comentari sobre la Barcelona de 1888
(en castellà) Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar.
   — Gonzalo Queipo de Llano
  • Sempre la caiguda de Barcelona ha estat l'últim episodi important de les guerres adverses a Catalunya.[2]
  Els darrers dies de la Catalunya republicana, 22 de gener de 1939. — Antoni Rovira i Virgili
 
«En qualitat de president, tinc l'honor d'anunciar-vos que el Comitè Internacional Olímpic, després de la sessió plenària, ha atribuït l'organització dels Jocs de la 25a Olímpiada de 1992 a la ciutat de Barcelona.»
  • En qualitat de president, tinc l'honor d'anunciar-vos que el Comitè Internacional Olímpic, després de la sessió plenària, ha atribuït l'organització dels Jocs de la 25a Olímpiada de 1992 a la ciutat de... a la ciutat de Barcelona.[6]
(en francès) Com a qualité de président, j'ai l'honneur de vous annoncer que le Comité International Olympique, réunion session plénière a Lausanne, a attribué l'organisation des Jeux de la 25ème 1992 a la ville du... a la ville du Barcelona.
  Palais Beaulieu de Lausana, 17 d'octubre de 1986. — Joan Antoni Samaranch i Torelló
Discurs de nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992.
  • Barcelona ha estat sempre el lloc preferit dels qui recorren el món com a viatgers exigents i hi troben alguna cosa que no existeix en altres llocs .[7]
  Londres, 2007. — Doris Lessing
  • No sé quantes vegades es va haver de bombardejar Barcelona, però aquesta vegada se solucionarà tot sense necessitat de bombardejar Barcelona.[8]
(en castellà) No sé cuantas veces hubo que bombardear Barcelona, pero esta vez se resolverà todo sin necesidad de bombardear Barcelona
  Congreso Nacional de la Abogacía (Cadis), 27 d'octubre de 2011. — Gregorio Peces-Barba
Declaracions polèmiques de Gregorio Peces-Barba sobre la relació dels bombardejos de Barcelona i l'ascens del sentiment independentista.

Campanyes

modifica
  • Barcelona, posa't guapa![9]
   — Ajuntament de Barcelona
Campanya de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 2012 per a la protecció i millora del paisatge urbà.

Dites populars

modifica
 
Roda el món i torna al Born.
  • A la cara porta el sol la gentil barcelonina, a la cara porta el sol i al front l'estrella del dia.[11]
  • A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina.[12]
  • Al camí de Barcelona, qui no camina, s'estalona.[13]
(var.) Al camí de Barcelona, qui s'atrapa, s'estalona.[13]
  • Al rey de Barcelona...,¿qué se lin dona?[14]
  Ponderatiu de riquesa.
  • Barcelona, ciutat del diable.[11]
  • Barcelona, ciutat de les tres catedrals.[11]
  • Barcelona, ciutat de les voltes.[16]
  Un gran nombre de carrers formaven volta en un dels extrems. Les voltes responien a un pla estratègic que permetia la defensa de la ciutat.
  • Barcelona és bona si la bossa sona.[17]
(var.) Tant si sona com si no sona, Barcelona és bona.[13]
  Refrany popular atribuït als comerciants italians, concretament als que viatjaven de Pisa a Barcelona, els quals deien que Barcelona era bona si aconseguien vendre la seva terrissa
  • Barcelona fumada, pescadors a la mar.[18]
  • Barcelona y Montjuich no’s feren en una nit.[19]
  • Barceloní, cagasucs.[12]
  Els barcelonins teníen fama d'agradar-los els menjars amb suc.
  • Ciutats com Barcelona, dins Espanya no n'hi ha.[13]
  • Les noies de Barcelona saben molt i saben poc: amb el peu remenen l'olla i amb el cul bufen el foc.[12]
  • Les noies de Barcelona totes són molt batxilleres: saben quants pinyols hi ha en una lliura de cireres.[11]
(var.) Les noies de Barcelona tot ho volen sapiguer, en una lliura de cireres, quants pinyols hi pot haver. [12]
  • Mirar i no tocar, usança de Barcelona.[13]
  • Pedra de Barcelona.[15]
  Es diu del diner.
(var.) Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.[13]
  • Qui ruc és a Barcelona, ruc és a Roma.[11]
  • Roda el món i torna al Born.[17]
  Dita popular que expressa l'esperit comercial i aventurer dels barcelonins i el paper cabdal que tenia el Born com a centre del comerç
  • Santa Eulàlia de Barcelona, qui no camina s'estalona.[11]
  • Si vols tenir ventura bona, vés a viure a Barcelona.[11]
  • Terrassa mala raça, Sabadell mala gent, Barcelona són gitanos i Mataró bona gent.[20]
  • Trons a Barcelona, no passen el riu.[18]

Districtes de la ciutat

modifica

Ciutat Vella

modifica
Pàgina principal: Ciutat Vella (Barcelona)
  • Al cafè d'en Cuyàs, dels pobres no en fan cap cas.[10]
  • La plaça del Pedró, és de tots l'indret millor.[21]

Sants-Montjuïc

modifica
Pàgina principal: Sants-Montjuïc
  • A la Creu Coberta, si us descuideu, aneu a cavall i en torneu a peu.[22]
  • Per pinxos la Bordeta, per gitanos Hostafrancs, i per noies maques Sants.[22]

Sarrià - Sant Gervasi

modifica
Pàgina principal: Sarrià - Sant Gervasi
  • A Santa Eulàlia de Sarrià, un cop l'any tothom hi va.[21]
  • A Sarrià, sarrions.[10]

Altres llocs de la ciutat

modifica
  • A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants.[21]
  • Al ball de la Patacada, hi va la gent dissipada.[21]
  • Al mercat de l'Ascensió, la minyona fira el minyó.[21]
  • Com el pati del carall, on tot s'hi fa, menys ball.[21]
  • Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni.[21]
  • Els de Santa Maria, fideuers.[21]
  • Omple més que un got de vi, l'aigua de can Castellví.[21]

Vegeu també

modifica

Patrons de la ciutat

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Roig, 1991, p. 135.
  2. ↑ 2,0 2,1 Rovira i Virgili, Antoni. Els Darrers dies de la Catalunya republicana : memòries sobre l'èxode català. Barcelona: Proa, 1999. ISBN 8482569546. 
  3. ↑ Pons, Marc. «El regent d'Espanya bombardeja Barcelona». El Nacional, 03-12-2016. Arxivat de l'original el 1496112934. [Consulta: 1 juliol 2017].
  4. ↑ «Joan Maragall - Entrevistes». Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 1319479250. [Consulta: 17 març 2012].
  5. ↑ Alonso, Raquel «Les 10 frases més polèmiques sobre els catalans» (en català). Sàpiens, (20-06-2017) [Consulta: 9 abril 2018].
  6. ↑ «Elecció de Barcelona com a ciutat olímpica 1992», 17-10-1986. Arxivat de l'original el 1566039449. [Consulta: 17 març 2012].
  7. ↑ Turisme de Barcelona. Memòria 2011. Barcelona: Consorci de Turisme, 2011 [Consulta: 11 juny 2013]. 
  8. ↑ «Peces-Barba: 'Aquesta vegada no caldrà bombardar Barcelona'». Barcelona: Partal, Maresma & Associats, 27-10-2011. Arxivat de l'original el 1342846998. [Consulta: 12 juliol 2012].
  9. ↑ «Campanya "Barcelona, posa't guapa"» (PDF). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 17 març 2012].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Amades i Gelats, 2001.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Refranys (Centre de Documentació de Cultura Popular, 1935)». Calaix. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1535871935. [Consulta: 25 agost 2018].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barcelona». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  14. ↑ Alberòla Sèrra, Estanislau; Pèris Fuentes, Manuel. Refraner valencià.. Arte y Letras, 1928, p. 415. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Amades i Gelats, 2005, p. 11.
  16. ↑ Amades, 2008, p. 10.
  17. ↑ 17,0 17,1 Amades i Gelats, 2008.
  18. ↑ 18,0 18,1 «Barcelona [capital de Catalunya]». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. Arxivat de l'original el 1457239939. [Consulta: 6 setembre 2014].
  19. ↑ Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900. 
  20. ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Mataró». Paremiologia tòpica. l'autor, cop. 2010. Arxivat de l'original el 1560013793. [Consulta: 26 setembre 2013].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 21,8 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  22. ↑ 22,0 22,1 Torras i Corbella, 2010.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
  • Amades i Gelats, Joan. Paraules i modismes (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 29). ISBN 849629417X. 
  • Amades, Joan. Refranyer barceloní (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular; Associació Cultural Joan Amades, 2008 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 39). ISBN 9788496294455. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Roig, Montserrat. Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810. 
  • Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (en català). Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010. 

Enllaços externs

modifica

(català) (castellà) (anglès)

Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Barcelona&oldid=137353»