Setmana Santa
celebració religiosa
La Setmana Santa és el conjunt de celebracions cristianes que commemoren la Passió (Via Crucis), la Mort i la Resurrecció de Jesucrist. Inclosa dins el període litúrgic de Quaresma i considerada la festivitat cristiana més important juntament amb el Nadal, s'inicia el Diumenge de Rams i finalitza amb la Pasqua de Resurrecció —si bé en moltes poblacions s'inicia el divendres anterior (Divendres de Dolors) i finalitza el Dilluns de Pasqua.
 Cofradia d'Elx en una processó de Setmana Santa | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- El bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les lledànies i per Tots Sants.[1]
- La setmana del Ram renta tos draps, que per Setmana Santa pluja a manta.[2]
- La Setmana Santa per l'abril fa l’any gentil.[1]
- Qui no fa bunyols per la Setmana Santa és que és jueu.[1]
En referència a la cristiandat de les festes.
- (var.) Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[3]
- (var.) Quan el cucut no canta per Setmana Santa és pres o mort o lligat a França.[2]
- Per Setmana Santa, pluja o vent, altrament, no és santa.[1]
- Setmana Santa mullada, collita de blat regalada.[3]
- Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal.[2]
- (var.) Setmana Santa marcenca, anyada plugenca.[2]
- (var.) Setmana Santa marcera porta la fam al darrera.[2]
- Si plou per la Puríssima Concepció, plou per Carnaval, Setmana Santa i Resurrecció.[3]
- (var.) Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Ressurrecció.[2]
- (var.) Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval.[2]
- En referència a l'esforç laboral dels sacerdots i al dels animals de càrrega.
Diumenge de Rams
modifica- El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans.[3]
Dijous Sant
modifica- Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran.[3]
Divendres Sant
modificaDissabte Sant
modificaPasqua de Resurrecció
modificaFrases fetes i locucions
modificaDijous Sant
modifica- Tenir cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes.[3]
- (var.) Tenir cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.[2]
Ésser una persona hipòcrita.
Divendres Sant
modifica- (var.) Tenir cara de Divendres Sant.[6]
- Que té la cara amb una expressió trista o afligida.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fer Pasqua abans de Rams i 23 dites i refranys sobre Pasqua» (en català). Cultura Popular. Ajuntament de Barcelona, 04-04-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Amades, 1989, p. 821.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Setmana Santa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.