Farigola
Herba aromàtica d'ús culinari, ornamental i medicinal.
La farigola (Thymus vulgaris), també anomenada timó, timonet o tomell és una mata de la família de les labiades (lamiaceae), molt aromàtica, de fulles linears petites i flors blanquinoses, rosades o violàcies en inflorescències capituliformes. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània.
 Fulles de farigola | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Thymus vulgaris |
| Regne | planta |
 | |
Dites populars
modifica- Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari.[1]
- Del païdor, el timó treu el dolor.[2]
- Del païdor, la farigola treu el dolor.[2]
- Divendres Sant, a collir farigola al camp.[2]
- Per la gola, farigola.[3]
- Si et fa mal el païdor, farigola és el millor.[2]
- Terra de farigola, terra de poc pa.[4]
- Terra farigolera, no hi cal era.[5]
Frases fetes
modifica- No deixar criar farigola en un camí.[4]
Transitar molt el camí.
- Serveix per indicar el que pertoca fer a una personaja vella.
Referències
modifica- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic» (en català). L'autor. [Consulta: 31 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «farigola». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 94-101.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.