Puput
espècie d'au
El puput o palput (Upupa epops) és un ocell de l'ordre dels coraciformes, de la família dels upúpids, de color bru rosat, que té les ales i la cua ratllades de blanc i negre i cresta llarga erèctil en ventall amb les puntes negres.
Puput | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Upupa epops |
Distribució | |
Dites populars
modifica- A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts.[1]
- La cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut.[2]
- Per la Candelera, la puput amb sa bandera.[3]
- Per Sant Macià, es puput ve i es tord se'n va.[1]
- Per Setmana Santa, la puput canta.[4]
- Quan la puput canta primer que el cucut, aquell any manen les dones.[2]
- Quan canta la puput, el bon temps és vingut.[4]
- Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut.[1]
- (var.) En cantar es puput, matí banyat i capvespre eixut.[1]
- Quan per Sant Josep la puput no canta o per la Setmana Santa, el cucut no canta, senyals que és mort o pres a França.[4]
- Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Puput». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Blanch; Espot, 1999.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Puput». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 6 setembre 2014].
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
Bibliografia
modifica- Blanch, Xavier; Espot, Laura. Fer l'animal : bestiari popular il·lustrat. Barcelona: La Galera, 1999. ISBN 842465806X.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.