Cucut

espècie d'ocell

El cucut (Cuculus canorus) o cuquella és un ocell de l'ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d'un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d'uns 35 cm.

Infotaula taxonòmicaCucut
Cucut
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Espècie a Viquiespècies
  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie Cuculus canorus
Distribució
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
 
En temps del cucut, després de ploure ja està eixut.
 
Si el cucut pel tres d'abril no canta a Espanya, és pres a França.
  • A darrers de març i a primers d'abril, canta el cucut si és viu.[1]
  • Acabat el juny, no canta el cucut.[2]
  • Com el cu-cut: un i prou.[3]
  • Els espinacs, fins que els cagui el cucut.[4]
(var.) Els espinacs, fins que els cucut faci forta.[4]
  • Pel temps del cucut, del matí al vespre és eixut.[1]
(var.) Al temps de la cucut, al dematí pluja i a la tarda eixut.[1]
(var.) Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut.[1]
(var.) En temps del cucut, després de ploure ja està eixut.[1]
(var.) En temps del cucut, el dematí plou, i el vespre ja és eixut.[1]
(var.) Quan canta el cucut, al matí mullat, a la tarda eixut.[1]
(var.) Quan el cucut no canta per Setmana Santa és pres o mort o lligat a França.[7]
(var.) Lo cucuc, si a tres d'abril no és vingut, o bé és mort, o bé és perdut.[1]
(var.) Si el cucut pel tres d'abril no canta a Espanya, és pres a França.[1]
(var.) Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[1]
(var.) Si es tres d'abril, lo cucut no fa piu-piu, o és pres, o no és viu o bé sent mal estiu.[1]
(var.) Si el tres d'abril lo cucut no ha cantat, és mort o enterrat.[1]
(var.) Si per l'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort, o és viu, o sent mal estiu.[1]
  • Si el cucut canta al tardí, pluja al matí.[1]
  • Si pel trenta d'abril no sents el cucut cantar, senyal que el món s'acabarà.[2]
  • Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut.[9]

Dites relacionades amb el santoral català

modifica
 
Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.
(var.) Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred.[2]
(var.) Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet; si no canta per Sant Benet, canta per Setmana Santa; si no canta per Setmana Santa, el cucut és mort o pres a França.[1]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Cantar el cucut en la pastera.[1]
  Haver-hi misèria en una casa
  • El niu del cucut, un i fotut.[1]
  Es diu quan en una reunió hi ha anat poca gent
  • Fer com el cucut, o com la cria del cucut.[1]
  Tenir un sol fill
  • Fer com lo cucuc: flaca resa i molt aüc.[1]
  Fer molt de soroll i donar poc profit.
  Tornar el caçador sense haver agafat cap caça.

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cucut». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 2001, Vol. III. Corpus - Primavera.
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  4. 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999.
  5. 5,0 5,1 Amades, 2001, Vol. II.
  6. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 desembre 2024].
  7. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 18 març 2017].
  8. 8,0 8,1 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles) [Consulta: 1544602005]. 
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Amades, 2001, Vol. I. Hivern.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Amades, 2001, Vol. IV. Estiu.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, 2001. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.