Cucut
espècie d'ocell
El cucut (Cuculus canorus) o cuquella és un ocell de l'ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d'un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d'uns 35 cm.
Cucut | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Espècie a Viquiespècies | |
Multimèdia a Commons | |
Taxonomia | |
Espècie | Cuculus canorus |
Distribució | |
Dites populars
modifica- A darrers de març i a primers d'abril, canta el cucut si és viu.[1]
- Acabat el juny, no canta el cucut.[2]
- Com el cu-cut: un i prou.[3]
- Els espinacs, fins que els cagui el cucut.[4]
- Pel temps del cucut, del matí al vespre és eixut.[1]
- (var.) Al temps de la cucut, al dematí pluja i a la tarda eixut.[1]
- (var.) Al temps del cucut, al matí moll i al vespre eixut.[1]
- (var.) En temps del cucut, després de ploure ja està eixut.[1]
- (var.) En temps del cucut, el dematí plou, i el vespre ja és eixut.[1]
- (var.) Quan canta el cucut, al matí mullat, a la tarda eixut.[1]
- Per Setmana Santa el cucut canta.[5]
- Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[6]
- Quan canta el cucut, el matí moll, i el vespre eixut.[8]
- Quan canta el cucut i ha plogut, tan aviat moll com eixut.[8]
- Quan el cucut no canta per Setmana Santa és pres o mort o lligat a França.[5]
- Si a tres d'abril el cucut no canta, digueu que és mort o pres a França.[1]
- (var.) Lo cucuc, si a tres d'abril no és vingut, o bé és mort, o bé és perdut.[1]
- (var.) Si el cucut pel tres d'abril no canta a Espanya, és pres a França.[1]
- (var.) Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[1]
- (var.) Si es tres d'abril, lo cucut no fa piu-piu, o és pres, o no és viu o bé sent mal estiu.[1]
- (var.) Si el tres d'abril lo cucut no ha cantat, és mort o enterrat.[1]
- (var.) Si per l'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort, o és viu, o sent mal estiu.[1]
- Si el cucut canta al tardí, pluja al matí.[1]
- Si pel trenta d'abril no sents el cucut cantar, senyal que el món s'acabarà.[2]
- Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut.[9]
Dites relacionades amb el santoral català
modifica- El cant de la cucut, Sant Josep el porta i Sant Pere se l'emporta.[9]
- El cucut, per son dret, ha de cantar per Sant Benet, però ha jurat i rejurat que no cantarà fins a Sant Marc.[2]
- No és nat ni naixerà qui per Sant Pere sentirà el cucut cantar.[10]
- Per Sant Benet, cada cucut canta pel seu endret.[1]
- (var.) Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred.[2]
- Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.[2]
- (var.) Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet; si no canta per Sant Benet, canta per Setmana Santa; si no canta per Setmana Santa, el cucut és mort o pres a França.[1]
- Per Sant Pere, el cucut va a veure el Sant Pare.[10]
- Per Sant Pere, cucut enrere.[10]
- Quan canta el cucut per Sant Pere, fam espera.[10]
- Quan Sant Pere és arribat, el cucut canta sota teulat.[10]
- Sant Benet fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar.[2]
- Sant Benet porta el cucut i Sant Benet se l'enduu.[2]
- Sant Josep fa parlar el cucut i Sant Pere el fa callar.[9]
- Si per Sant Josep no canta el cucut, o és mort o s'ha perdut.[9]
- Si el cucut canta per Sant Ramon, ja pots dir que ve la fi del món.[10]
- Si el cucut no ve per Sant Macià mal any farà.[4]
- Si sents el cucut per Sant Pere, mal any espera.[10]
Frases fetes i locucions
modifica- Cantar el cucut en la pastera.[1]
- Haver-hi misèria en una casa
- Es diu quan en una reunió hi ha anat poca gent
- Fer com el cucut, o com la cria del cucut.[1]
- Tenir un sol fill
- Fer com lo cucuc: flaca resa i molt aüc.[1]
- Fer molt de soroll i donar poc profit.
- Fer cucut.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cucut». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 2001, Vol. III. Corpus - Primavera.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, 2001, Vol. II.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original el 1509364160. [Consulta: 18 març 2017].
- ↑ 8,0 8,1 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles) [Consulta: 1544602005].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Amades, 2001, Vol. I. Hivern.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Amades, 2001, Vol. IV. Estiu.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat, 2001.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.