França

estat d'Europa constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar

França és un Estat de l'Europa occidental que limita al nord amb Bèlgica i Luxemburg, al nord-oest amb la mar del Nord i la Mànega, a l'oest amb l'Atlàntic, al sud amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l'est amb Suïssa i Itàlia i al nord-est amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d'ultramar. La seva capital és París. És membre de la Unió Europea.

Infotaula de geografiaFrança
Bandera de França
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Llibertat, Igualtat, Fraternitat.[1]
(en francès) Liberté, Egalité, Fraternité.
Lema de la República Francesa
  • La França és la pàtria de tots els homes. Tots som ciutadans de França.[2]
  Les valors ideals de la guerra, 1916. — Antoni Rovira i Virgili
  • Hi ha una cosa, en Nietzsche, que trobo cada dia més singular: la seva secreta, dissimulada passió per França i tot el que és francès.[3]
  El Quadern Gris, 25 de febrer de 1919. — Josep Pla
  • França és l'únic lloc on pots fer l'amor a la tarda sense que la gent estigui colpejant la teva porta.[4]
(en anglès) France is the only place where you can make love in the afternoon without people hammering on your door.
   — Barbara Cartland
  • A França un mateix s'ha d'adaptar a la fragància d'un urinari.[4]
(en anglès) In France one must adapt oneself to the fragrance of a urinal.
   — Gertrude Stein
  • Anar a la guerra sense França és com anar de caça sense un acordió.[4]
(en anglès) Going to war without France is like going hunting without an accordion.
   — Norman Schwarzkopf

Dites populars

modifica
  • Ai, mares que teniu filles!, no les deu a cap gavatx, que a les primeres renyines: "Adéu que a França me'n vaig".[5]
  • Anar França endins fins a la Guingueta.[6]
  • D'anar a França Déu me'n guard, que fan els ous ferrats amb llard.[7]
  • De gavatx i de porc no et fils fins que sia mort.[8]
  • La drecera de la Titona: passar per França per anar a Barcelona.[5]
  • Meitat de França, meitat d'Espanya, no hi ha altra terra com la Cerdanya.[5]
  • Ni de França, ni d'Espanya, la Cerdanya és catalana.[5]
  • Quan els pares de França baixen a Montserrat procura ésser a poblat.[5]
  • Si el dijous el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[7]
  • Si per Setmana Santa el cucut no canta, és mort o és pres a França.[7]
  • Tan bon pa fan aquí com a França.[7]
  • Un vestit tinc a França i aquí em moro de fred.[7]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Fer França i Espanya.[9]
  Barallar-se, desfer l'amistat (Menorca)
  Haver-hi gran discòrdia, una lluita o discussió sorollosa (Mall., Men.).
  Exclamació d'entusiasme, indica que una cosa està molt bé, que és molt escaient (Empordà).
  • Tenir els ulls com els sants de França: clars i sense vista.[5]
  Barallar-se, desfer l'amistat (Menorca).

Referències

modifica
  1. «Liberté, Egalité, Fraternité - Présidence de la République» (en francès). Paris: Présidence de la République, cop. 2009. Arxivat de l'original el 1270403207. [Consulta: 4 juliol 2012].
  2. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. Barcelona: Acontravent, 2012, p. 70. ISBN 9788415720010. 
  3. «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Celebrate Bastille Day With Our 15 Funny Quotes About France (And The French)». The Huffington Post, 11-07-2013. [Consulta: 30 setembre 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Parés i Puntas, 1999.
  6. Lleonart i Orri, Assumpta «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya» ( PDF). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 66, (2008).
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Viladot-Puig, 2003.
  8. Amades, 1932, p. 223-240.
  9. 9,0 9,1 9,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «França». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 

Enllaços externs

modifica