França
estat d'Europa constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar
França és un Estat de l'Europa occidental que limita al nord amb Bèlgica i Luxemburg, al nord-oest amb la mar del Nord i la Mànega, a l'oest amb l'Atlàntic, al sud amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l'est amb Suïssa i Itàlia i al nord-est amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d'ultramar. La seva capital és París. És membre de la Unió Europea.
 Bandera de França | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades bàsiques | |
| Localització | 47°0′0″N 2°0′0″E |
| Lloc web | https://www.service-public.fr/ |
 | |
Citacions
modifica- Llibertat, Igualtat, Fraternitat.[1]
- (en francès) Liberté, Egalité, Fraternité.
- Lema de la República Francesa
- La França és la pàtria de tots els homes. Tots som ciutadans de França.[2]
Les valors ideals de la guerra, 1916. — Antoni Rovira i Virgili
- Hi ha una cosa, en Nietzsche, que trobo cada dia més singular: la seva secreta, dissimulada passió per França i tot el que és francès.[3]
- França és l'únic lloc on pots fer l'amor a la tarda sense que la gent estigui colpejant la teva porta.[4]
- (en anglès) France is the only place where you can make love in the afternoon without people hammering on your door.
- A França un mateix s'ha d'adaptar a la fragància d'un urinari.[4]
- (en anglès) In France one must adapt oneself to the fragrance of a urinal.
- (en anglès) Going to war without France is like going hunting without an accordion.
Dites populars
modifica- Ai, mares que teniu filles!, no les deu a cap gavatx, que a les primeres renyines: "Adéu que a França me'n vaig".[5]
- Anar França endins fins a la Guingueta.[6]
- D'anar a França Déu me'n guard, que fan els ous ferrats amb llard.[7]
- De gavatx i de porc no et fils fins que sia mort.[8]
- La drecera de la Titona: passar per França per anar a Barcelona.[5]
- Meitat de França, meitat d'Espanya, no hi ha altra terra com la Cerdanya.[5]
- Ni de França, ni d'Espanya, la Cerdanya és catalana.[5]
- Quan els pares de França baixen a Montserrat procura ésser a poblat.[5]
- Si el dijous el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[7]
- Si per Setmana Santa el cucut no canta, és mort o és pres a França.[7]
- Tan bon pa fan aquí com a França.[7]
- Un vestit tinc a França i aquí em moro de fred.[7]
Frases fetes i locucions
modifica- Fer França i Espanya.[9]
Barallar-se, desfer l'amistat (Menorca)
- Haver-hi gran discòrdia, una lluita o discussió sorollosa (Mall., Men.).
- La França![9]
- Exclamació d'entusiasme, indica que una cosa està molt bé, que és molt escaient (Empordà).
- Tenir els ulls com els sants de França: clars i sense vista.[5]
- Barallar-se, desfer l'amistat (Menorca).
Referències
modifica- ↑ «Liberté, Egalité, Fraternité - Présidence de la République» (en francès). Paris: Présidence de la République, cop. 2009. Arxivat de l'original el 1270403207. [Consulta: 4 juliol 2012].
- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. Barcelona: Acontravent, 2012, p. 70. ISBN 9788415720010.
- ↑ «bloQG — El blog del Quadern gris». Barcelona: Xarxa de Mots, 2008-2009. Arxivat de l'original el 1286322807. [Consulta: 9 març 2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Celebrate Bastille Day With Our 15 Funny Quotes About France (And The French)». The Huffington Post, 11-07-2013. [Consulta: 30 setembre 2013].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Lleonart i Orri, Assumpta «Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya» (
PDF). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 66, (2008).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «França». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.