Campana
instrument musical de percussió
La campana és un instrument musical de percussió fet de metall (sovint bronze) que té la forma d'un vas rodó, d'amplària creixent devers la boca i el qual va suspès boca avall. Es toquen mitjançant un batall o martell exterior. El so que produeix quan és colpida pel batall o un martell s'anomena campanada.
 Torre de Sant Sebastià (Palafrugell) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | basos de percussió i obra d'art |
 | |
Dites popularsModifica
- A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.[3]
- Allà on hi ha campanes, hi ha batalls.[2]
- Cada campana fa es seu so.[2]
- Febre quartana no fa repicar campana.[3]
- Festes manresanes, focs i campanes.[4]
- La ceba ha de sentir les campanes.[2]
- La campana no entra en missa, però a tots avisa.[2]
- Les campanes del Dissabte de Glòria el peix se n'emporten.[5]
- Mentres hi haurà campanes, hi haurà dones mundanes.[2]
- Sant Antoni va pel mar amb una campaneta tots els peixos, en sentir-la, li salten dins la barqueta.[6]
- Santa Caterina, quan va veure el foc, totes les campanes tocaven a morts.[4]
- Segons la campana, el so.[2]
- (var.) Així com és la campana, tal és la batallada.[2]
- Tots duim una campana dalt es cap.[2]
Frases fetes i locucionsModifica
- Fer campana.[7]
Faltar a l'escola.
- Que causa moltes molèsties.
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Amades, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Campana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Cinc mil, 1965.
- ↑ 4,0 4,1 Amades, 1982, vol. V.
- ↑ Amades, 1989, p. 821.
- ↑ Amades, 1982, p. 470.
- ↑ Espinal, 2006.
- ↑ Amades, 1982, vol. I.
BibliografiaModifica
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2.