Obre el menú principal

Dijous Sant

Commemoració de l'últim sopar realitzat per Jesús amb els seus deixebles

En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l'anomenat Sant Sopar, és a dir, l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat. El Dijous Sant és el dijous previ a la Pasqua Florida i com que es calcula en funció de l'equinocci i les fases lunars, pot oscil·lar entre el 19 de març i el 22 d'abril.

Dijous Sant
Duomo (Verona) - Interior - Nave right part - Cappella Memo - L'ultima cena.jpg
L'últim sopar (Duomo de Verona)
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

(var.) Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França.[2]

Cançons popularsModifica

  • Es dijous sant, de la Cena, / Cristo va fer testament: / va deixar l'Església plena / d'un abre que s'anomena / el Santíssim Sagrament.[3]
  • Es dijous sant, estimada, / ja et posaràs avinent, / que t'he de fer un present / d'una candela daurada.[3]

Frases fetesModifica

  • Estar com un Dijous Sant.[2]
  Estar quelcom magre.
(var.) Tenir cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.[4]
  Ésser una persona hipòcrita.
  • Visitar cases santes.[2]
  Anar a fer pregràries davant el monument del Dijous Sant.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 setembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dijous». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  4. Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. Arxivat de l'original en 1509364160. [Consulta: 18 març 2017].