Immaculada Concepció
dogma de l'Església Catòlica Romana
La Immaculada Concepció de la Verge Maria, també anomenada Puríssima Concepció, és la creença del catolicisme que es basa en què la Verge Maria, mare de Jesús de Natzaret, va néixer sense pecat del ventre estèril de Santa Anna. És una festivitat que se celebra el 8 de desembre des del segle IX.
 La Immaculada Concepció (1660) de Bartolomé Esteban Murillo | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- De la Mare de Déu de setembre a la de la Concepció, tres mesos hi compto jo.[1]
- De la Puríssima a Nadal desset dies de cabal.[2]
de cabal fa referència a que són disset dies exactes.
- En referència al fred primerenc abans de l'arribada de l'hivern. Atribuïda al municipi de Sóller.
- La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia.[3]
- Quan trona entre dues festes de Déu, un mes més d'hivern.[2]
- (var.) Si trona entre dues maresdedéu, un mes més d'hivern.[2]
- En referència al període comprès entre la Concepció i la Candelera.
- Per la Concepció, a caçar el tudó.[4]
- Per la Concepció, el fred major.[2]
- Per la Mare de Déu de l'Advent, naps i cols, tot ben calent.[5]
- Per Sant Sever, para el llaç pel gat mesquer; per Santa Caterina, per la feixina; per Sant Andreu, per la guineu; i per la Concepció pel teixó.[6]
- Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: —Primer vull ésser jo.[7]
- Si naix en barba Sant Antoni i sinó la Puríssima.[3]
- Si plou per la Puríssima Concepció, plou per Carnaval, Setmana Santa i Ressurrecció.[3]
- Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d'hivern.[3]
Referències
modifica- ↑ Amades, 1982, p. 16-94.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Concepció (Immaculada)». ParemioRom. Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. [Consulta: 6 desembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 desembre 2024].
- ↑ Parés, 1999, p. 165.
- ↑ 5,0 5,1 Amades, 1982, p. 861-873.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Amades, 1982, p. 875-889.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. V. Tardor. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.