València
capital del País Valencià
| Aquesta pàgina necessita algunes millores quant a la seva estructura. (Col·laboreu!) Totes les pàgines haurien de tenir una estructura en seccions i l'infotaula corresponent. També pot ser que alguns elements quedin desplaçats o sobreposats en funció de la resolució de la pantalla i del navegador utilitzat. |
València és un municipi situat a la plana litoral valenciana central; capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.
 Ajuntament de València | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- No hi havia a València dos amants com nosaltres.[1]
Llibre de meravelles, 1971. — Vicent Andrés Estellés
- El meu problema amb València és un amor intens i profund no correspost.[2]
- El País — Quadern, 27 de novembre de 2008. — Joan Francesc Mira
- A Bagdad, València i Palerm, un mercat és més que un mercat.[3]
- (en italià) A Bagdad, a Valencia, a Palermo un mercato è qualcosa di più di un mercato.
Dites populars
modifica- A l'alcalde de València, quan volen els llauradors, li fan pedre la paciència, i pendre prou malhumor.[4]
- A València diuen: Patxo! i a Catalunya, redéu!, i a ses illes de Mallorca, com és ver la Vera Creu![5]
- A València, el que va, pensa i pensarà.[6]
- A València mataren tres; no per lladres ni per res, sinó perquè robaren, mataren i assassinaren la Mare del Jesuset.[4]
- A València no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res.[4]
- A València, vullc anar a vore les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores.[4]
- Bona gresca s'ha mogut de València en lo mercat, que l'alcalde no ha pogut aquetar els hortolans.[4]
- Cabrerot de vinya vella, no desprècies a ningú, que ací no estem a València i sabem qui és cada u.[4]
- Eixa xica valenciana té el justillo mal tallat, i en el forro del justillo porta el nóvio retratat.[4]
- En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[7]
- En Madrid està el Palacio, i en València el Miquelet, i en Cullera hi han dos coses, Sant Antoni i el Castell.[8]
- En València s'usa el monyo, en Eixàtiva, el topet, en Vallada, la pebrada, i en Muixent, el ramellet.[9]
- En València tiren bombes i els valencians tenen fam; Sant Vicent per les muralles va menjant-se l'encisam.[4]
- En València vullc comprar, per a fer-te serenata, un rossinyol cantador i una guitarra de plata.[4]
- Gandia, València la xica.[5]
- La xiqueta té soneta, la mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars.[4]
- Lo millor del món, València; això es sap per tot arreu. I lo millor de València, la nostra Mare de Déu..[10]
- Llunt de València, sa pàtria, comprén sols un valencià, del Paradís al tirar-lo, quan degué patir Adam.[11]
- Puja ahí dalt i voràs València.[12]
- Qui va a València no ho pensa.[12]
- Quatre coses té València que al món enveja li fan: lo Micalet, la Senyera, La Verge i lo Rat Penat.[10]
- Tu que te'n vas a València; tu que te'n vas i no véns, digues-li a la meua sogra que se'n vaja en tu corrents.[4]
- Un estudiant a València, per fer riure la gent, se posava la jaqueta i els pantalons al revés.[4]
- València és bona si la bossa sona.[6]
- (var.) València és bona si la bossa sona. Si sona o no sona, València és bona.[6]
- València és la terra del Jesuset: en no fer aire, ja no fa fred.[11]
- València no s'ha fet en un dia.[6]
- València per ser València, en eixir el sol, és de dia; en pondre's, es fa de nit, i en ser les dotze, migdia.[4]
- València per ser València, en quatre diners, un rotllo, i en una pesseta blanca, pinteta i un rascamonyo.[4]
"Rotllo" era un tipus de pà negre, el "rascamonyos" era una agulla llarga amb decoració al cap, que fea conjunt amb la pinta i la pinteta per al pentinat típic, en festes, de les llauradores valencianes.
- València serà València, mentres hi haja una barraca, el Miquelet, la paella, una falla i una traca.[10]
Barris de la ciutat
modifica- A Campanar ni avendre ni a comprar.[13]
- Als del Grau els penja i no els cau.[13]
- Com la processó de Russafa; claret i que cundixca.[11]
- Fa referència al caràcter anticlerical de la gent de Russafa
- De Campanar a Tendetes no te cal tirar palletes.[13]
- El dia de Sant Valero, a vint-i-nou de giner, mataren la fotja blanca entre el Palmar i el Saler.[13]
- El que vullga femejar i guanyar-se molts diners, que vinga de dos a tres al poble de Campanar.[13]
- Els veïns de la Fonteta no s'afronten, al contrari, ells tenen com una gala el ser devots del Rosari.[13]
- En Borbotó, la merda en un muntó, i en Carpesa, la merda estesa.[13]
- La fornera de Patraix se'n va a missa a Sant Antoni.¡Tenint a Jesús tan prop! ¡La fornera del dimoni![13]
- L'oncle Macià de Russafa s'estacava bé el barret, en l'estiu per la calor i allà en l'hivern per lo fred.[13]
- Llauradors de Benimàmet: planteu naps i safanòries, perquè, encara que apedregue, sempre en queden les casporres.[13]
- Quan un bor pega a fugir tira dret a Campanar, i el corren les llavaneres en lo canó de colar.[13]
- Russafa la terra del ganxo.[13]
- Es deia perquè la gent de Russafa tenia fama d’agradable i de caure bé.
- Sant Valero està en Russafa i té les cames tallades; en ser que passa una xica la persegueix a culades.[13]
- Un llaurador de Russafa se n'entrava pel portal, en lo carro baix la manta i en la faixa l'animal.[13]
- Es refereix a la picaresca per no haver de pagar peatge.
Frases fetes i locucions
modifica- A València entràrem, que al Cabanyal no poguérem.[13]
- La lluna del camí del Grau.[13]
- Parlar castellà de Russafa.[13]
- Parlar castellà amb gran barreja de paraules valencianes. Es deia perquè a Russafa pràcticament no es parlava una altra cosa que valencià.
- Quedar València a fosques.[11]
Es diu quan es presenta un imprevist.
- (var.) Quedar-se a la lluna de València.[14]
- Quedar-se sense obtenir allò que s'esperava o sense conservar allò que ja es posseïa.
Joan Amades li atribueix un probable origen mariner i dona diferents explicacions d'aquesta lluna: i) una platja en forma de mitja lluna on quedaren atrapats els sarraïns fugitius del rei Jaume; ii) un hostal d'aquest nom; iii) una plaça en forma de mitja lluna, a tocar del portal dels Serrans, on calia romandre quan el portal era tancat; iv) aquesta lluna és el golf de València , que també té forma de mitja lluna.
- Tindre la roba en lo Grau.[13]
- S'utilitza per fer referència a estar a punt d’anar-se’n d’un lloc.
Referències
modifica- ↑ Andrés Estellés, Vicent. Llibre de meravelles. València: l'Estel, 1971.
- ↑ Beltran, Adolf. «Joan Francesc Mira: "El meu problema amb València és un amor intens no correspost"». El País - Quadern. Madrid: Ediciones El País, 27-11-2008. Arxivat de l'original el 1471474293. [Consulta: 21 març 2012].
- ↑ Chilet i Torrent, Vicent. Slow West. València: Llibres de la Drassana, 2015. ISBN 978-84-943885-0-7.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «València». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 167, Vol. 5. Sector central interior.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 85, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Sanchis Guarner, 1983, p. 60-61, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ 12,0 12,1 Agulló i Guerra, Alexandre. Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs.. ISBN 8440437374.
- ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 Sanchis Guarner, 1983, p. 87-93, Vol. 4. Sector central litoral.
- ↑ 14,0 14,1 Amades i Gelats, 2001.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.