València

capital del País Valencià

València és un municipi situat a la plana litoral valenciana central; capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Infotaula de geografiaValència
Ajuntament de València
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Ubicació
Map
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • No hi havia a València dos amants com nosaltres.[1]
  Llibre de meravelles, 1971. — Vicent Andrés Estellés
  • El meu problema amb València és un amor intens i profund no correspost.[2]
  El País — Quadern, 27 de novembre de 2008. — Joan Francesc Mira
  • A Bagdad, València i Palerm, un mercat és més que un mercat.[3]
(en italià) A Bagdad, a Valencia, a Palermo un mercato è qualcosa di più di un mercato.
   — Leonardo Sciascia

Dites populars

modifica
  • A l'alcalde de València, quan volen els llauradors, li fan pedre la paciència, i pendre prou malhumor.[4]
  • A València diuen: Patxo! i a Catalunya, redéu!, i a ses illes de Mallorca, com és ver la Vera Creu![5]
  • A València, el que va, pensa i pensarà.[6]
  • A València mataren tres; no per lladres ni per res, sinó perquè robaren, mataren i assassinaren la Mare del Jesuset.[4]
  • A València no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res.[4]
  • A València, vullc anar a vore les cosidores, que cusen sense didal i tallen sense estisores.[4]
  • Bona gresca s'ha mogut de València en lo mercat, que l'alcalde no ha pogut aquetar els hortolans.[4]
  • Cabrerot de vinya vella, no desprècies a ningú, que ací no estem a València i sabem qui és cada u.[4]
  • Eixa xica valenciana té el justillo mal tallat, i en el forro del justillo porta el nóvio retratat.[4]
  • En Alacant venen roses i en Xixona capullets, en València veta groga, tot és per als fadrinets.[7]
  • En Madrid està el Palacio, i en València el Miquelet, i en Cullera hi han dos coses, Sant Antoni i el Castell.[8]
  • En València s'usa el monyo, en Eixàtiva, el topet, en Vallada, la pebrada, i en Muixent, el ramellet.[9]
  • En València tiren bombes i els valencians tenen fam; Sant Vicent per les muralles va menjant-se l'encisam.[4]
  • En València vullc comprar, per a fer-te serenata, un rossinyol cantador i una guitarra de plata.[4]
  • Gandia, València la xica.[5]
  • La xiqueta té soneta, la mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars.[4]
  • Lo millor del món, València; això es sap per tot arreu. I lo millor de València, la nostra Mare de Déu..[10]
  • Llunt de València, sa pàtria, comprén sols un valencià, del Paradís al tirar-lo, quan degué patir Adam.[11]
  • Puja ahí dalt i voràs València.[12]
  • Qui va a València no ho pensa.[12]
  • Quatre coses té València que al món enveja li fan: lo Micalet, la Senyera, La Verge i lo Rat Penat.[10]
  • Tu que te'n vas a València; tu que te'n vas i no véns, digues-li a la meua sogra que se'n vaja en tu corrents.[4]
  • Un estudiant a València, per fer riure la gent, se posava la jaqueta i els pantalons al revés.[4]
  • València és bona si la bossa sona.[6]
(var.) València és bona si la bossa sona. Si sona o no sona, València és bona.[6]
  • València és la terra del Jesuset: en no fer aire, ja no fa fred.[11]
  • València no s'ha fet en un dia.[6]
  • València per ser València, en eixir el sol, és de dia; en pondre's, es fa de nit, i en ser les dotze, migdia.[4]
  • València per ser València, en quatre diners, un rotllo, i en una pesseta blanca, pinteta i un rascamonyo.[4]
  "Rotllo" era un tipus de pà negre, el "rascamonyos" era una agulla llarga amb decoració al cap, que fea conjunt amb la pinta i la pinteta per al pentinat típic, en festes, de les llauradores valencianes.
  • València serà València, mentres hi haja una barraca, el Miquelet, la paella, una falla i una traca.[10]

Barris de la ciutat

modifica
  • A Campanar ni avendre ni a comprar.[13]
  • Als del Grau els penja i no els cau.[13]
  • Com la processó de Russafa; claret i que cundixca.[11]
  Fa referència al caràcter anticlerical de la gent de Russafa
  • De Campanar a Tendetes no te cal tirar palletes.[13]
  • El dia de Sant Valero, a vint-i-nou de giner, mataren la fotja blanca entre el Palmar i el Saler.[13]
  • El que vullga femejar i guanyar-se molts diners, que vinga de dos a tres al poble de Campanar.[13]
  • Els veïns de la Fonteta no s'afronten, al contrari, ells tenen com una gala el ser devots del Rosari.[13]
  • En Borbotó, la merda en un muntó, i en Carpesa, la merda estesa.[13]
  • La fornera de Patraix se'n va a missa a Sant Antoni.¡Tenint a Jesús tan prop! ¡La fornera del dimoni![13]
  • L'oncle Macià de Russafa s'estacava bé el barret, en l'estiu per la calor i allà en l'hivern per lo fred.[13]
  • Llauradors de Benimàmet: planteu naps i safanòries, perquè, encara que apedregue, sempre en queden les casporres.[13]
  • Quan un bor pega a fugir tira dret a Campanar, i el corren les llavaneres en lo canó de colar.[13]
  • Russafa la terra del ganxo.[13]
  Es deia perquè la gent de Russafa tenia fama d’agradable i de caure bé.
  • Sant Valero està en Russafa i té les cames tallades; en ser que passa una xica la persegueix a culades.[13]
  • Un llaurador de Russafa se n'entrava pel portal, en lo carro baix la manta i en la faixa l'animal.[13]
  Es refereix a la picaresca per no haver de pagar peatge.
  • Un llaurador de Russafa se n'ixia pel portal, en lo rossí dins la sària i en l'aladre del ramal.[13]

Frases fetes i locucions

modifica
  • A València entràrem, que al Cabanyal no poguérem.[13]
  • La lluna del camí del Grau.[13]
  • Parlar castellà de Russafa.[13]
Parlar castellà amb gran barreja de paraules valencianes. Es deia perquè a Russafa pràcticament no es parlava una altra cosa que valencià.
  • Quedar València a fosques.[11]
  Es diu quan es presenta un imprevist.
  • Quedar (o estar) a la lluna de València.[6][14]
(var.) Quedar-se a la lluna de València.[14]
  Quedar-se sense obtenir allò que s'esperava o sense conservar allò que ja es posseïa.
Joan Amades li atribueix un probable origen mariner i dona diferents explicacions d'aquesta lluna: i) una platja en forma de mitja lluna on quedaren atrapats els sarraïns fugitius del rei Jaume; ii) un hostal d'aquest nom; iii) una plaça en forma de mitja lluna, a tocar del portal dels Serrans, on calia romandre quan el portal era tancat; iv) aquesta lluna és el golf de València , que també té forma de mitja lluna.
  • Tindre la roba en lo Grau.[13]
S'utilitza per fer referència a estar a punt d’anar-se’n d’un lloc.

Referències

modifica
  1. Andrés Estellés, Vicent. Llibre de meravelles. València: l'Estel, 1971. 
  2. Beltran, Adolf. «Joan Francesc Mira: "El meu problema amb València és un amor intens no correspost"». El País - Quadern. Madrid: Ediciones El País, 27-11-2008. Arxivat de l'original el 1471474293. [Consulta: 21 març 2012].
  3. Chilet i Torrent, Vicent. Slow West. València: Llibres de la Drassana, 2015. ISBN 978-84-943885-0-7. 
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Sanchis Guarner, 1983, p. 65-72, Vol. 4. Sector central litoral.
  5. 5,0 5,1 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «València». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Parés i Puntas, 1999.
  8. Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» ( PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
  9. Sanchis Guarner, 1983, p. 167, Vol. 5. Sector central interior.
  10. 10,0 10,1 10,2 Sanchis Guarner, 1983, p. 85, Vol. 4. Sector central litoral.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Sanchis Guarner, 1983, p. 60-61, Vol. 4. Sector central litoral.
  12. 12,0 12,1 Agulló i Guerra, Alexandre. Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rotgle de pobles muntanyencs.. ISBN 8440437374. 
  13. 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 Sanchis Guarner, 1983, p. 87-93, Vol. 4. Sector central litoral.
  14. 14,0 14,1 Amades i Gelats, 2001.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674. 

Enllaços externs

modifica