Obre el menú principal

Castelló de la Plana

municipi del País Valencià, capital de la Plana Alta

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Infotaula de geografiaCastelló de la Plana
Castellon de la Plana. Casa Consistorial.jpg
Vista aèria de l'Ajuntament de Castelló
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Ubicació
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • Adiós, Vila-real i Nules i Castelló de la Plana; adiós, xiques d'Almassora, que jo me'n vaig a Borriana.[1]
  • Castelló de la Plana, què és el que tens? Hermosura, diner i enteniment, i entre frares i monges un regiment.[1]
  • De Castelló a Onda va el tren que vola per això tots li diuen «la Panderola»; i en quant s'estaca, pitjor que un carro de quant en quant se para a fer un cigarro.[2]
  • De les ales d'un mosquit se n'ha fundat Castelló, i de les retalladures, Alcalà i Benicarló.[2]
  • Els d'Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.[3]
  • Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.[3]
  • En Castelló porten gorra, en Almassora barret, en Borriana mocador i en Vila-real sombreret.[1]
  • En Sogorb tots són beatos, en Castelló lliberals, en Vila-rel són carlistes, i en la Vall, republicans.[3]
  • En València estan les roses i en Castelló los rosers, en Borriol les xiques guapes i en la Pobla els nyenyaters.[1]
  • Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana.[3]
  • Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló, que en lo temps de la faena uns treballen i altres no.[3]
  La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica ubicada al municipi de Cabanes.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
  2. 2,0 2,1 Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» ( PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 novembre 2019].

BibliografiaModifica


Enllaços externsModifica