Raïm
fruit de la vinya
El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera).
 Raïm | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | baia i fruita |
 | |
Dites populars
modifica- A Capellades, molins i a La Beguda, raïms.[1]
- Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell.[2]
- El raïm d'agost, pel setembre most.[2]
- La vinya de Sant Joatxim, molta planta i poc raïm.[3]
- Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.[2]
- Menjar raïms per Cap d'any, porta diners per tot l'any.[4]
- Pel juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol.[5]
- Per l'agost, el raïm pinta most.[6]
- Per Sant Jaume, raïm en taula.[3]
- Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana.[5]
- Per Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la plana.[5]
- (var.) Per Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la taula.[2]
- Per Sant Mateu, el raïm meu i el meló, teu.[3]
- Per Santa Magdalena, raïm a la plena.[3]
- Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa, madura, el raïm, pintat, i el blat ensacat.[2]
- Per Sant Nin i Sant Non, es talla el raïm de la planta, i es penja a la llàntia.[2]
Fou la forma dels hortolans d'honorar els seu sants patrons.
- Pescador de canya, lladre de raïms.[6]
- Quan la formiga treballa, raïms i vi a la parra.[2]
- Raïm moscatell, cap de tan bo com ell.[2]
- Raïm mullat, per vinagre aprofitat.[2]
- Sant Urbà passat, el raïm salvat.[4]
- Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.[4]
- Raïms, pa i formatge, bon companatge.[7]
- Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.[2]
- Vinya torta, raïm porta.[3]
Referències
modifica- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «raïm». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Amades, 1982.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Amades, 1931, p. 163-164.
- ↑ 6,0 6,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 2 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.