Torrent
corrent d'aigua intermitent natural que flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any
(S'ha redirigit des de: Torrents)
Un torrent o rambla és un corrent d'aigua intermitent en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals i amb unes dimensions que poden arribar als centenars de metres de fondària. Normalment, és un corrent d'aigua intermitent de flux impetuós i amb una gran capacitat d'erosió, que sovint només s'activa en èpoques de pluja.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 |
Dites populars
modifica- Guarda't de torrent que no fa remor.[2](mall.)
- Jo voldria que plogués, i fes aigo de bombolla, que, ses taronges de Sóller, es torrent les mos dugués.[4](mall.)
- Ni vinya prop de torrent, ni casa prop de convent.[5]
- Per Sant Llorenç, el sol toca pels torrents, i allà on no tocarà, ni casa ni vinya vagis a plantar.[6]
- Sant Llorenç escura els torrents.[2]
Frases fetes
modifica- Saber el vent i no saber de quin torrent.[2](or.)
- (var.) Sebre es vent i no sebre es torrent.[2](mall.)
No saber completament una cosa.
Referències
modifica- ↑ Amades, 1938.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «torrent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «convent». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.