Gelada

(S'ha redirigit des de: Glaçades)

Una gelada o glaçada és un fenomen superficial meteorològic de reducció de la visibilitat i que consisteix en cristalls de glaç que durant les fortes radiacions nocturnes es formen damunt les herbes i en general damunt els objectes mal conductors de la calor, els quals es refreden, per sota dels 0 °C.

Gelada
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada.[1]
  • Any de gelades any d'erades.[1]
(var.) Any de gelades, any de pelades.[2]
  • Any que comença amb gelada, bon gra i bona vinada.[1]
  • Blanca gelada, hora mudada.[2]
  • Cada gelada al mes de març, fan pedregada al mes de maig.[3]
  • Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig.[4]
(var.) Cada gelada de març, una ploguda pel maig.[5]
(var.) Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç colorades.[1]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 24 novembre 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «gelada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Amades, 1931.
  4. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «març». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars , 1965.
  6. Parés i Puntas, 1999, p. 16.
  7. Amades, 1982, p. 325-379.
  8. Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «neu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  10. 10,0 10,1 Parés i Puntas, 1999, p. 97-107.
  11. Amades, 1982, p. 665-721.
  12. Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  13. Amades, 1982, p. 279-612.
  14. Parés i Puntas, 1999, p. 456-460.
  15. Amades, 1982, p. 255-278.
  16. Anton Trepat, 1995.

Bibliografia

modifica