Bugada
procés de rentar roba
La bugada és l'acció de rentar les peces de vestir i altres tipus de roba, com la roba de llit.
 Compartint notícies (1904) d'Eugen Blaas | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- A Banyoles fan bugada, a Mata la van a rentar, a Pontsamar la van a estendre i al Pont la van a plegar.[1]
- A cada bugada perdem un llençol.[2](Cat., Val., Bal.)
- A la bugada, qui merda hi posa, merda hi troba.[2](Urgell, Segarra)
- A la tarda has confessat? Bugada bruta, Bernat.[3]
- A la Pobla fan bugada; a Gombreny, la van passant; a Campdevànol, l'estenen, i a Ripoll, la van plegant.[4]
- (var.) A Pardines fan bugada, a Ribes la van rentant, a Campdevànol l'estenen, a Ripoll la van plegant.[5]
- Amor de gendre, bugada sense cendra.[2]
- Arròs i bugada, foc de brasa.[6](Val.)
- Bugada de divendres, no hi val sabó ni cendres.[7]
- Bugada del dilluns, esquinça els punts.[1]
- Bugada estesa, sol espera.[8]
- Bugada rentada al Sol, crida dol.[1]
- Camisa neta, no cal bugada.[9](val.)
- La bugada d'En Ballarussa: mata el poll i deixa la puça.[2](Rubí)
- (var.) La bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius.[2](Llofriu)
- (var.) Sa bugada de Na Xesca, si no és calenta ja és fresca.[2](Mall.)
- Per Nadal eixuga la bugada al funeral.[10]
- Qui no té samal ni perol, fa pas la bugada quan vol.[11]
- Santa Clara, bona bugada.[12]
- Tota dona ben casada, fa bon sol quan fa bugada.[2](Pineda de Mar)
- (var.) Tota dona mal casada sempre plou quan té bugada.[1]
Frases fetes i locucions
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «bugada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades i Gelats, 1980.
- ↑ Farnés, 1992, p. 257, Vol. VII.
- ↑ Farnés, 1992, p. 857, Vol. VI.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «arrós». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «sabó» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «net». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1982, p. 110-203.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «perol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Clara». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Bugada» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades i Gelats, Joan. Refranys personals (en català). Barcelona: Selecta, 1980 (El tresor popular de Catalunya, núm. 5). ISBN 8476670486.
- Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna Edicions, 1992. ISBN 847809427X.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.