Magrana

La magrana és el fruit comestible del magraner (Punica granatum) , de forma globosa i de color vermellós. La part comestible són les granes carnoses, vermelles i translúcides i la seva coberta que les envolta.

Magrana

Magrana
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus	fruita, baia i balaüsta

Dites populars

• Any de magranes, any de blat.(Men.)
• Dels colors la grana i de les fruites la magrana.
• La magrana i la taronja primer que altra fruita.
• La magrana i la taronja, les fruites més bones.
• Per l'Àngel de la Guarda, magranes.

A mitjan segle XVIII, quan començava l'octubre, els venedors de magranes s'establien al Portal de l'Àngel de Barcelona. Posteriorment es van traslladar també a Hostafrancs quan el 1855 s'hi va fundar una parròquia en nom seu.

• Per Sant Francesc, ses magranes.(Mall.)
• Primer que gana, taronja i magrana.
• Sant Jaume i Santa Anna, que pinta el raïm i la magrana.
• Si et vols morir, menja magrana i ves-te'n a dormir.(Alcoi)
• Si vols agafar gana, menja magrana.
• Val més taronja i magrana que passar gana.

Frases fetes i locucions

• Perdre s'ase i ses magranes.(Mall.)

Perdre el temps, no fer res de profit

• Tenir un cap com una magrana.(Mall.)

Tenir mal cap, poc enteniment.

• Vermell com una magrana.

Ésser molt vermell.

Cançons populars

• Madona de Sa Cabana, / aixecau-vos dematí, / i veureu es sol sortir / vermell com una magrana.

Cançó popular mallorquina.

Endevinalles

• A l'hort es cria,
  a l'hort es fa
  i porta gorra
  de capellà.

• Dins convent reial estan,
  tancades monges hermoses,
  i cada any es mes d'octubre
  s'obre es convent i fugen totes.

• Fortalesa de soldats
  que no tenen cap ni peus,
  però tots ben col·locats
  i tots vestits de vermell.

• La missa redoneta,
  la gent petiteta,
  el cul rabassut:
  endevina-ho, cap de ruc.

• La missa rodoneta,
  la gent petiteta,
  l'escolà rabassut;
  endevina-ho, cap de ruc.

• La patateta n'està prenyada,
  de trenta mil patatons.
  Com ho farà la patateta,
  si no té boca ni boqueta,
  per a parir los patatons?

• Sóc un xic dura de pell
  i estic ben plena de grans.
  Porto corona de rei
  i agrado a petits i grans.

• Té ossos i no té carn.
  Porta corona i no és capellà.

• Tinc amarga la pell,
  per dins estic ben arreglà
  porte corona i no sóc rei,
  ni regina ni capellà.

• Una caixeta ben requinquilladeta:
  un requinquillador
  no la requinquinllaria millor.

• Una capseta molt ben requinquilladeta,
  qui la desenquiquillarà
  un bon desenquinquillador serà.

• Una patateta empatatonada
  de tres o quatre mil patatons,
  quan la patateta estarà desempatatonada
  no tindrà cap, ni peus, ni ulls.

• Una patateta prenyadeta
  de trenta mil patatons;
  com s'ho farà la patateta
  per venir tants patatons?

• - Llarga, llargòrum, on vas?
  - Baixa de l'arbre i callaràs.
  - Ni callo ni callaré
  i si baixo de l'arbre et mataré.

magrana, serp

Bibliografia

• Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «magrana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2. 
• Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan"). 
• Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).