Magrana
fruit del magraner
La magrana és el fruit comestible del magraner (Punica granatum) , de forma globosa i de color vermellós. La part comestible són les granes carnoses, vermelles i translúcides i la seva coberta que les envolta.
 Magrana | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | fruita, baia i balaüsta |
 | |
Dites popularsModifica
- Any de magranes, any de blat.[1](Men.)
- Dels colors la grana i de les fruites la magrana.[2]
- La magrana i la taronja primer que altra fruita.[2]
- La magrana i la taronja, les fruites més bones.[2]
- Per l'Àngel de la Guarda, magranes.[3]
A mitjan segle XVIII, quan començava l'octubre, els venedors de magranes s'establien al Portal de l'Àngel de Barcelona. Posteriorment es van traslladar també a Hostafrancs quan el 1855 s'hi va fundar una parròquia en nom seu.
- Per Sant Francesc, ses magranes.[1](Mall.)
- Primer que gana, taronja i magrana.[2]
- Sant Jaume i Santa Anna, que pinta el raïm i la magrana.[1]
- Si et vols morir, menja magrana i ves-te'n a dormir.[1](Alcoi)
- Si vols agafar gana, menja magrana.[2]
- Val més taronja i magrana que passar gana.[2]
Frases fetes i locucionsModifica
Perdre el temps, no fer res de profit
- Tenir mal cap, poc enteniment.
- Ésser molt vermell.
Cançons popularsModifica
- Madona de Sa Cabana, / aixecau-vos dematí, / i veureu es sol sortir / vermell com una magrana.[1]
- Cançó popular mallorquina.
EndevinallesModifica
- Dins convent reial estan,
tancades monges hermoses,
i cada any es mes d'octubre
s'obre es convent i fugen totes.[5]
- Fortalesa de soldats
que no tenen cap ni peus,
però tots ben col·locats
i tots vestits de vermell.[5]
- La missa redoneta,
la gent petiteta,
el cul rabassut:
endevina-ho, cap de ruc.[6]
- La missa rodoneta,
la gent petiteta,
l'escolà rabassut;
endevina-ho, cap de ruc.[5]
- La patateta n'està prenyada,
de trenta mil patatons.
Com ho farà la patateta,
si no té boca ni boqueta,
per a parir los patatons?[7]
- Sóc un xic dura de pell
i estic ben plena de grans.
Porto corona de rei
i agrado a petits i grans.[7]
- Té ossos i no té carn.
Porta corona i no és capellà.[5]
- Tinc amarga la pell,
per dins estic ben arreglà
porte corona i no sóc rei,
ni regina ni capellà.[4]
- Una caixeta ben requinquilladeta:
un requinquillador
no la requinquinllaria millor.[8]
- Una capseta molt ben requinquilladeta,
qui la desenquiquillarà
un bon desenquinquillador serà.[5]
- Una patateta empatatonada
de tres o quatre mil patatons,
quan la patateta estarà desempatatonada
no tindrà cap, ni peus, ni ulls.[5]
- Una patateta prenyadeta
de trenta mil patatons;
com s'ho farà la patateta
per venir tants patatons?[5]
- - Llarga, llargòrum, on vas?
- Baixa de l'arbre i callaràs.
- Ni callo ni callaré
i si baixo de l'arbre et mataré.[5]
- magrana, serp
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover; Moll, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Martí i Adell, 1991.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Amades, 1982.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ 7,0 7,1 Bassols, 1994.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
BibliografiaModifica
- Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «magrana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya : cançoner. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).