Magrana

fruit del magraner

La magrana és el fruit comestible del magraner (Punica granatum) , de forma globosa i de color vermellós. La part comestible són les granes carnoses, vermelles i translúcides i la seva coberta que les envolta.

Infotaula d'alimentMagrana
Pomegranate fruit.jpg
Magrana
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Detalls
Tipus fruita, baia i balaüsta
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  A mitjan segle XVIII, quan començava l'octubre, els venedors de magranes s'establien al Portal de l'Àngel de Barcelona. Posteriorment es van traslladar també a Hostafrancs quan el 1855 s'hi va fundar una parròquia en nom seu.

Frases fetes i locucionsModifica

  Perdre el temps, no fer res de profit
  Tenir mal cap, poc enteniment.
  Ésser molt vermell.

Cançons popularsModifica

  • Madona de Sa Cabana, / aixecau-vos dematí, / i veureu es sol sortir / vermell com una magrana.[1]
  Cançó popular mallorquina.

EndevinallesModifica

  • A l'hort es cria,
    a l'hort es fa
    i porta gorra
    de capellà.[4]
  • Dins convent reial estan,
    tancades monges hermoses,
    i cada any es mes d'octubre
    s'obre es convent i fugen totes.[5]
  • Fortalesa de soldats
    que no tenen cap ni peus,
    però tots ben col·locats
    i tots vestits de vermell.[5]
  • La missa redoneta,
    la gent petiteta,
    el cul rabassut:
    endevina-ho, cap de ruc.[6]
  • La missa rodoneta,
    la gent petiteta,
    l'escolà rabassut;
    endevina-ho, cap de ruc.[5]
  • La patateta n'està prenyada,
    de trenta mil patatons.
    Com ho farà la patateta,
    si no té boca ni boqueta,
    per a parir los patatons?[7]
  • Sóc un xic dura de pell
    i estic ben plena de grans.
    Porto corona de rei
    i agrado a petits i grans.[7]
  • Té ossos i no té carn.
    Porta corona i no és capellà.[5]
  • Tinc amarga la pell,
    per dins estic ben arreglà
    porte corona i no sóc rei,
    ni regina ni capellà.[4]
  • Una caixeta ben requinquilladeta:
    un requinquillador
    no la requinquinllaria millor.[8]
  • Una capseta molt ben requinquilladeta,
    qui la desenquiquillarà
    un bon desenquinquillador serà.[5]
  • Una patateta empatatonada
    de tres o quatre mil patatons,
    quan la patateta estarà desempatatonada
    no tindrà cap, ni peus, ni ulls.[5]
  • Una patateta prenyadeta
    de trenta mil patatons;
    com s'ho farà la patateta
    per venir tants patatons?[5]
  • - Llarga, llargòrum, on vas?
    - Baixa de l'arbre i callaràs.
    - Ni callo ni callaré
    i si baixo de l'arbre et mataré.[5]
magrana, serp

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover; Moll, 2002.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
  3. Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010. 
  4. 4,0 4,1 Martí i Adell, 1991.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Amades, 1982.
  6. Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
  7. 7,0 7,1 Bassols, 1994.
  8. Serra i Boldú, 1922.

BibliografiaModifica