Magrana
fruit del magraner
La magrana és el fruit comestible del magraner (Punica granatum) , de forma globosa i de color vermellós. La part comestible són les granes carnoses, vermelles i translúcides i la seva coberta que les envolta.
 Magrana | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | fruita, baia i balaüsta |
 | |
Dites popularsModifica
- Any de magranes, any de blat.[1]
- Dels colors la grana i de les fruites la magrana.[2]
- La magrana i la taronja primer que altra fruita.[2]
- La magrana i la taronja, les fruites més bones.[2]
- Per l'Àngel de la Guarda, magranes.[3]
A mitjan segle XVIII, quan començava l'octubre, els venedors de magranes s'establien al Portal de l'Àngel de Barcelona. Posteriorment es van traslladar també a Hostafrancs quan el 1855 s'hi va fundar una parròquia en nom seu.
- Per Sant Francesc, ses magranes.[1]
- Primer que gana, taronja i magrana.[2]
- Sant Jaume i Santa Anna, que pinta el raïm i la magrana.[1]
- Si et vols morir, menja magrana i ves-te'n a dormir.[1]
- Si vols agafar gana, menja magrana.[2]
- Val més taronja i magrana que passar gana.[2]
Frases fetes i locucionsModifica
- Perdre s'ase i ses magranes.[1]
Perdre el temps, no fer res de profit (Mall.).
- Tenir un cap com una magrana.[1]
- Tenir mal cap, poc enteniment (Mall.)
- Ésser molt vermell.
Cançons popularsModifica
- Madona de Sa Cabana, / aixecau-vos dematí, / i veureu es sol sortir / vermell com una magrana.[1]
- Cançó popular mallorquina.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Magrana». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 307-333. ISBN 842974519X.[]
- ↑ Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.