Cap d'any
El cap d'any és el primer dia de l'any en el calendari gregorià i correspon a l'1 de gener.
Projectes germans | |
---|---|
![]() | |
![]() | |
![]() |
Dites popularsModifica
- Qui fa un cove fa un cistell i al cap de l'any cisteller vell.[1]
- Qui fa un cove fa un paner i al cap d'any ja és cisteller.[1]
Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern (1950)Modifica
Recull de dites populars del Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern, publicat l'any 1950:
- Amoretes de Cap d'any, per Sant Miquel afany.[2]
- Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'any.[2]
- El foc de Cap d'any, no fa cap dany.[2]
- El qui no visita el camp per Cap d'any, té mal any.[2]
- Lluna creixent per Cap d'any, lluna abundant.[2]
- Per Cap d'any, cada u resa pel seu sant.[2]
- Per Cap d'any i cap de mes, aneu-vos-se'n de casa que no us hi vull més.[2]
- Per Cap d'any i cap de mes, deixaré la casa que no em convé més.[2]
- Per Ninou, pagar el sou i tracte nou.[2]
- Primer dia de gener, primer dia d'estiu és.[2]
- Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'any.[2]
- Segons cacis el dia de Cap d'any, caçaràs la resta de l'any.[2]
- Si et cases per Cap d'any, lluma de mel fins a Sant Miquel.[2]
- Si files per Cap d'any, filaràs tot l'any.[2]
- Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'any.[2]
Dites relacionades amb la collita i el menjarModifica
Recull de dites populars del Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern relacionades amb la collita i el menjar:
- Cap d'any gelat, any de molt de blat[2]
- Cap d'any gelat, molt pa assegurat.[2]
- Ceba de Cap d'any, fa bon averany.[2]
- Després de Cap d'any, figues seques per company.[2]
- Gelada de Cap d'any, pa per a tot l'any.[2]
- Menjar raïms per Cap d'any, porta diners per tot l'any.[2]
- Pa torrat, pa torrat, que Cap d'any és arribat.[2]
- Per any nou, el vi i el porc novells ja s'han fet vells.[2]
- Per Cap d'any, s'enceten les figues seques.[2]
- Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de Cap d'any.[2]
- Sempre ha estat Ninou després del Nadal i qui ha tingut sous ha menjat bon gall.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 325-379.