Most
El most és el suc espremut del raïm abans de fermentar i esdevenir vi.
 Premsada del raïm per obtenir-ne most | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica
- Amb un bon trago de most es torna l'ànima al cos.[1]
Dites relacionades amb l'agost
modifica- (var.) Per l'agost, cigrons i most.[1]
- (var.) Per l'agost, figues i most.[3]
- (var.) Per l'agost, fesols, sègol i most.[1]
- Aigua d'agost, safrà, mel i most.[5]
- El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most.[1]
- El raïm d'agost, pel setembre most.[1]
- El sol d'agost fa oli i fa most.[1]
- El vi d'agost no fa bon most.[1]
- Juny, juliol i agost, ni dona, ni col ni most.[5]
- L'aigua d'agost, tot oli i tot most.[1]
- La primera pluja d'agost avança el most.[4]
- Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most.[1]
- Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.[1]
- Migdia d'agost emborratxa més que el most.[2]
- Pel juny, confitures, pel juliol, fesols i per a l'agost, figues i most.[1]
- Per l'agost, a fer most.[1]
- Per l'agost, bull el cànem i bull el most.[1]
- (var.) Per l'agost, bull el mar i bull el most.[3]
- Per l'agost, beu vi vell i deixa el most.[1]
- Per l'agost, most, pel setembre, vi per vendre.[4]
- Per l'agost, val més el vinagre que el most.[1]
- Per l'agost, vi i most.[5]
- Per tot l'agost, ha d'estar fet el most.[3]
- Pluges d'agost, safrà, mel i most.[1]
- Quan arriba l'agost, prepara la bóta per al most.[4]
- Qui cava per l'agost, omple el celler de most.[1]
- Qui poda en maig i alça a l'agost, no fa pa ni most.[4]
- Si plou a l'agost, adéu most.[3]
- Si plou molt el mes d'agost, no gastis diners en most.[5]
- Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost.[1]
Frases fetes i locucions
modifica
Haver begut molt
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,0 2,1 Conca, 1988.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «most». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Amades, 1931, p. 176-177.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.