Miquel (arcàngel)
arcàngel de la tradició cristiana i jueva
Sant Miquel és un arcàngel, segons la tradició cristiana i jueva. Anomenat príncep dels àngels, l'Antic Testament el presenta com a defensor del poble, i a l'Apocalipsi lluita amb els seus àngels contra el drac. Se celebra la seva festivitat el 8 de maig i el 29 de setembre.
 Retaule de l'arcàngel Sant Miquel de Jaume Huguet | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
cap valor, cap valor |
 | |
Dites populars
modifica- De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona ni vi ni peix.[1]
- De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells.[2]
- Des del maig a Sant Miquel de pastor tothom pot fer.[3]
- El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal.[2]
- La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en treu.[3]
- Nadal i Sant Joan fan dos bocins de l'any; Sant Josep i Sant Miquel fan altre tant.[2]
- No hi ha cap diable que no trobi el seu Sant Miquel.[3]
- Per l'agost, el conill amaga el cos, i per Sant Miquel torna a treure'l.[3]
- Per Sant Macià, nanses a la mar, i per Sant Miquel, de cara al cel.[3]
- Per Sant Miquel, a la una comenceu.[3]
- Per Sant Miquel, aferreu l'arreu.[3]
- Per Sant Miquel, anirem a Santpedor a comprar un burro i ens farem un tip de cabra.[3]
- Per Sant Miquel, corre pel cel; per Sant Lluc, cop de truc; per Sant Benet, el gran patec; per Sant Sadurní, la fi.[3]
- Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel; per Sant Macià, torna a baixar.[4]
- Per Sant Miquel, els tres Reis dinen al cel.[3]
- Per Sant Miquel, les ànimes se'n pugen al cel.[5]
- Per Sant Miquel i Sant Joan, tan mana l'amo com el criat.[2]
- Per Sant Miquel, no li mires lo pèl.[4](Tremp)
- Sant Miquel gloriós porta la lloga dels pastors.[2]
- Sant Miquel passat, tant mana l'amo com el criat.[2]
- Si et cases per Cap d'any, lluna de mel fins a Sant Miquel.[3]
- ¿A on va Miquel? A on hi ha mel.[4]
- Cull ton fruit per Sant Miquel, tant si és madur com si és verd.[3]
- De Sant Miquel a Sant Miquel, es cull de tot i no queda res.[3]
- La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel.[3]
- La fruita que no es cull per Sant Miquel, se la menja el gel.[3]
- Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel.[4]
- Si vols collir moltes faves, per Sant Lluc tens de sembrar-les; i, si les vols collir bé, sembra-les per Sant Miquel.[2]
Dites relacionades amb la meteorologia
modifica- Calor per Sant Miquel, calor del cel.[2]
- De la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, pluja, queda't al cel.[2]
- De la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel, que la pluja es quedi al cel.[2]
- Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel no hi ha cap pluja que faça bé.[6]
- Els camps per Sant Miquel esperen aigua del cel.[4]
- Les calors de Sant Miquel porten riquesa del cel.[3]
- Per Sant Miquel, els pagesos ja han de mirar al cel.[3]
- Per Sant Miquel, els trons ni són dolents ni són bons.[3]
- Si l'alba és bruta per Sant Miquel, tot l'octubre és brut el cel.[3]
- Si per Sant Miquel fa calor, collites al bo i millor.[3]
- Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda.[2]
- Tramuntana per Sant Miquel, pagesos, guaiteu el cel.[3]
- Tramuntana per Sant Miquel, s'emporta l'aigua del cel.[3]
- Tramuntana per Sant Miquel, tot l'any miraràs el cel.[4]
- (var.) Tramuntana per Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel[5]
Frases fetes
modifica
Es diu quan algú s'aixeca del seu seient i un altre l'hi ha pres.
- Donar Sant Miquel a ses figueres.[4]
- Collir-ne totes les figues per tal de no haver-hi de tornar.
- Ho diuen per fer enfadar als Miquel.
Referències
modifica- ↑ Amades, 1982, p. 285-307.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 Parés i Puntas, 1999, p. 73-180.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Miquel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.