Mel
substància viscosa i dolça, elaborada per les abelles
La mel és una substància viscosa i dolça, elaborada per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.
 Mel | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| Tipus | confit, xarop, secreció, farratge i aliment de llarga conservació |
| Ingredients principals | aigua i nèctar |
 | |
Dites populars
modifica- ¿A on va En Miquel? A on hi ha mel.[1]
- A qui es fa de mel, les mosques se'l mengen.[1]
- Agafen més mosques amb una gota de mel que amb un barril de vinagre.[1]
- Aigua d'agost, mel i most.[1]
- Aigua d'agost, safrà, mel i most.[2]
- Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovella.[3]
- L'abella amarga no pot traure la mel dolça.[1]
- La mel no és feta per a la boca de l'ase.[1]
- La mel se la mengen perquè és dolça.[1]
- Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre.[3]
- Mel en la boca i guarda la bossa.[1]
- Més s'abasta amb una ditada de mel que amb una arrova de vinagre.[4]
- Miquel, Miquel, no tens abelles i vens mel.[1]
- No hi ha mel sense fel.[5]
- Pluges d'agost, safrà, mel i most.[3]
- Qui mel maneja, els dits se n'unta.[1]
- Qui menja fel, no pot escopir mel.[1]
- Qui té la mel, que tinga la fel.[1]
Frases fetes i locucions
modifica
- Caure (o venir) com un bunyol dins la mel.[1]
Escaure's amb gran oportunitat.
- Deixar algú amb la mel a la boca.[5]
- Privar algú d'alguna cosa que començava a assaborir o a fruir.
- Donar una ditada de mel a algú.[1]
- Afalagar-lo amb bones paraules, amb elogis, etc.
- Ésser algú tot mel.[1]
- Ésser una persona molt suau de tracte, molt amable.
- Ésser més dolç que mel.[1]
- Ésser una cosa molt dolça o agradable.
- Ésser Na Mel-i-Sucre.[1]
- Ésser una dona molt bleda o delicada (Empordà).
- Venir molt a propòsit.
- Ésser molt estimat i tractat amb gran suavitat (Mallorca).
- Posar la mel a la boca d'algú.[5]
- Despertar-li les ganes d’una cosa i no permetre que en frueixi.
- Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar.[1]
- Despertar en algú les ganes d'una cosa i no permetre que en frueixi.
- Tenir mel a la boca.[1]
- Ésser molt amable i agradós de paraules, tenir gran suavitat de tracte.
- Ésser hipòcrita.
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona, 1931, p. 176-177.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Parés i Puntas, 1999, p. 307-333.
- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Mel». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 juny 2012].
- ↑ «Mel». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 de juny de 2012]}
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.