Benet de Núrsia
fundador del monaticisme crisià i de l'ordre benedictina
(S'ha redirigit des de: Sant Benet)
Sant Bernet (Núrsia?, Úmbria, segle V — Montecassino, Laci, després del 547) fou un abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident. Venerat com a sant, se celebra la seva festivitat el 21 de març.
 Un miracle de Sant Benet (ca. 1680) de Luca Giordano | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Biografia a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Dades biogràfiques | |
| Naixement |
Norcia (Itàlia), 3 de març de 480 |
| Mort |
abadia de Montecassino (Itàlia), 23 de març de 547 (67 anys) |
| Ocupació | Escriptor, teòleg i religiós cristià |
| Els drets d'autor han expirat | |
 | |
Dites populars
modifica- El cucut, per son dret, ha de cantar per Sant Benet, però ha jurat i rejurat que no cantarà fins a Sant Marc.[1]
- Per Sant Miquel, corre pel cel; per Sant Lluc, cop de truc; per Sant Benet, el gran patec; per Sant Sadurní, la fi.[2]
- Per Sant Josep, el cucut canta tot dret; si no canta per Sant Josep, canta per Sant Benet.[3]
- Per Sant Benet arriba el somniafred i per Sant Macià se'n torna a anar.[2]
- Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred.[1]
- Per Sant Benet canamó o canamet.[1]
- Per Sant Benet el sol toca per les parets.[1]
- Per Sant Benet se sembra el canemet.[3]
- Sant Benet fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar.[1]
- Sant Benet flaons no pot menjar, i Sant Marc no pot dejunar.[1]
- Sant Benet plorós, juliol plujós.[3]
- Sant Benet porta el cucut i Sant Benet se l'enduu.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Amades, 1952, p. 170-174.
- ↑ 2,0 2,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Benet». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952.