Pastor
persona que s'encarrega de cuidar el ramat
(S'ha redirigit des de: Pastors)
Un pastor és una persona que mena bestiar a pasturar.
 Schäferpaar mit Herde (1902) de Cornelis van Leemputten | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- (en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze cèsars. Tiberi. Calígula (De Vitis Caesarum. Tiberius. Caligula). — Claudi Neró Tiberi
- Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies
Dites populars
modifica
- A la fira del bestiar, hi ha el pastor i el rabadà.[2]
- Ahir pastor, i avui senyor.[3]
- Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.[4]
- Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.[2]
- El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa.[2]
- El pastor no es deu tornar com ses ovelles.[2]
- El qui guarda el bestiar no és el pastor, és el ca.[2]
- L'ovella del pastor mai mor.[3]
- L'ovella, lluny del pastor.[2]
- Març, marçot, mata a l'ovella i el borregot i el pastor si pot.[5]
- Ovella sense pastor, el llop se la menja.[3]
- Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada.[3]
- Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots.[3]
- Quan l'arc de Sant Martí surt el matí, el pastor se'n pot entornar a dormir; però quan surt el tardí, cap a pastorí.[6]
- Qui és pastor, que munyi.[3]
Dites del santoral català
modifica- De Sant Joan a Sant Simó, mala vida pel pastor.[7]
- De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells.[8]
- Des del maig a Sant Miquel de pastor tothom pot fer.[7]
- Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó.[2]
- Per Nadal els pastors tenen quatre potes.[9]
- Per Nadal, Nostre Senyor fa de pastor.[9]
- Sant Miquel gloriós porta la lloga dels pastors.[8]
Endevinalles
modifica- —Benvingut, senyor,
amb el seu pelindengui;
ben arribat, senyor
amb això que li penja.
— Vol deixar entrar el meu pelut
al seu esgarapat?
Pot entrar, que prou esgarrapat està.[10]
- Dos peluts i un pelat;
fica i treu i no és pecat.[11]
- un que llaura amb un parei
- Déu la guard, Madama Tirapeu.
— Déu el guard, senyor, amb allò que li penja.
— Voldríeu deixar entrar el meu pelut
en el vostre defendut?[10]
- El pastor, quan es pon el sol, on duu el sarró?[10]
- A l'ombra
- Què és el que veu el pastor de la muntanya i que no pot veure el rei d'Espanya?[10]
- (var.) ¿Què és allò que un pastor veu a la muntanya i no ho pot veure el rei d'Espanya?[12]
- un altre com ell / un igual seu
- Un pastor en la muntanya
veu el que no veu el Rei d'Espanya,
ni el Sant Papa en sa cadira,
ni Déu, per ser Déu, ho veu
ni ho vorà en tota sa vida.[13]
- un pastor veu un altre pastor
Frases fetes i locucions
modifica
Anar en filera.
- Expressió per indicar incredulitat d'allò que s'acaba de dir.
Referències
modifica- ↑ Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amades, 1932, p. 223-240.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pastor». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, 1931, p. 81-83.
- ↑ Amades i Gelats, 1938, p. 8-10.
- ↑ 7,0 7,1 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 8,0 8,1 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Barcelona: Salvat, 1950, p. 110-203.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Amades, 1982.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Torras i Corbella, Albert. Dites i personatges populars de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Barcelona: Comissió Festes Casa Gran, 2010.
- ↑ 15,0 15,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).