Excrement

producte final del procés digestiu dels animals
(S'ha redirigit des de: Merda)
Aquesta pàgina mostra parèmies sobre la matèria d'origen biològic. Si cerqueu parèmies de l'acte d'eliminar-la de l'organisme, vegeu «defecació».

Els excrements o deposició són les restes dels aliments no absorbits durant la digestió i també cèl·lules de l'epiteli intestinal que es descamen en el procés d'absorció de nutrients, microorganismes, i altres substàncies que no assoleixen travessar l'epiteli intestinal. En llenguatge col·loquial les femtes reben el nom de caca, o vulgarment, merda; i en un sentit més tècnic o clínic el de matèria fecal, femta o deposicions.

Excrement
Excrement humà
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • La pintura és com la merda, se sent però no s'explica pas.[1]
(en francès) La peinture, c'est comme la merde; ça se sent, ça ne s'explique pas.
   — Henri de Toulouse-Lautrec
  • Els polítics han de viure entre la merda, però no confondre's amb ella.[2]
(en castellà) Los políticos tienen que vivir entre la mierda, pero no confundirse con ella.
   — Adolfo Suárez
  • El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[3]
(en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
   — Gabriel García Márquez
  • Després hi ha el fatxa. Mai falta el fatxa de rigor. Notaran la presència del fatxa per la pudor de merda que desprèn des de la seva butaca.[4]
(en castellà) Después està el facha. Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide desde la butaca.
  Rubianes solamente, 1997. — Pepe Rubianes
  • Ni abans érem l'última merda que va cagar Pilat ni ara som el Bayer Leverkusen.[5]
(en castellà) Ni antes éramos la ultima mierda que cagó Pilatos ni ahora somos el Bayer Leverkusen.
  Sala de premsa de l'estadi de Riazor (La Corunya), 27 d'octubre de 2008. — Manuel Preciado Rebolledo
Declaracions després que l'Sporting de Gijón guanyés 0-3 al Deportivo de La Coruña

Dites populars

modifica
(var.) Allà on cagues, deixes es cagalló.[10]
  • Costa avall, tota merda corre.[7]
  • Ésser en caca i non.[11]
  • La merda, com més la remenen, més put.[7]
  Es diu dels qui només pensen a menjar i dormir.
(var.) Merda de vedell no fuma tot lo dia.[7]
  • Morta jo, merda per als vius.[12]
  Despreocupació per un projecte o una fase de la nostra vida ja exhaurida
  • Ningú parla de merda més que el qui n'està untat.[7]
  • Qui merda envia, pets espera[7]
  • Qui no menja merda, no està gras.[7]
  • Trons de cul, tempestat de merda prop.[7]

Dites relacionades amb municipis

modifica
 
«A Blanes, de la merda en fan campanes.»
  Significa que els blanencs són molt aprofitadors.
(var.) Santa Pau, vila merdera. Poca gent i embustera.[18]

Endevinalles

modifica
  • Rodó com un plat
    i quan cau a terra fa xap.[21]
Una buina

Frases fetes

modifica
 
«Fer cara de merda d'oca.» (Tenir cara de malalt o molt groga).
(var.) Dur merda a la sabata..
  Tenir mala sort.
  Estar carregat de pretensions.
  Ésser dues persones amics inseparables.
  Ésser una cosa de gran aparença però que després acaba en no-res.
  • Ésser un set cagueres[23]
  Ser inquiet, impacient
  Tenir cara de malalt, molt groc.
  Provocar enrenou, escàndol, esvalot.
  • Haver trepitjat merda.[22]
  Tenir mala sort.
  • Haver tret la merda del cul d'algú.[7]
  Haver criat algú quan era petit.
  • Miquel, boca de mel; queixals de pega, merda mastega![25]
  Ho diuen per fer enfadar als Miquel.
  • No dóna ni de la merda que caga.[7]
  Ésser una persona molt avar.
  • No farà merda bona en vuit dies.[7]
  Haver patit un desengany molt gran.

Referències

modifica
  1. «Citations». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
  2. Albaigès i Olivart, Josep M.; Hipólito, M. Dolors. Un Siglo de citas. Barcelona: Planeta, 1999. ISBN 9788408017325. 
  3. Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. Arxivat de l'original el 1368472066. [Consulta: 21 maig 2013].
  4. «Rubianes, un actor galaicocatalà». Sant Joan Despí: Televisió de Catalunya, 01-03-2009. Arxivat de l'original el 1324574346. [Consulta: 11 març 2012].
  5. «Preciado: "Ni ahora somos el Leverkusen ni antes éramos la última mierda que cagó Pilatos"» (en castellà). El País. Madrid: Ediciones El País, 27-10-2008. [Consulta: 7 juny 2012].
  6. 6,0 6,1 6,2 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 4 octubre 2024].
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Merda». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928. 
  9. Prous i Vila, Josep Maria. El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 84-604-0116-2. 
  10. 10,0 10,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cagar». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  11. Amades i Gelats, 1980.
  12. Pàmies i Riudor, 2012, p. 153.
  13. Pàmies i Riudor, Víctor. «Paremiologia tòpica». L'autor, cop. 2010-. [Consulta: 4 octubre 2024].
  14. Sola i Ramos, Elisa. «Proverbis, dites i frases fetes de Blanes», 1999.
  15. Coll i Martí, Josep «Refranys geogràfics al Pallars». Butlletí interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 13, (1983), pàg. 71-75 [Consulta: 19 octubre 2015].[Enllaç no actiu]
  16. Sanchis Guarner, 1983, p. 115-117, Vol. 5. Sector central interior.
  17. Parés i Puntas, 1999, p. 475-524.
  18. 18,0 18,1 Pujiula, Jordi «Dites, refranys i malnoms dels pobles de la Garrotxa». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, Núm. 23, (2012), pàg. 93-132. ISSN: 0211-8424 [Consulta: 22 setembre 2015].
  19. Sanchis Guarner, 1983, p. 137-139, Vol. 4. Sector central litoral.
  20. Campmany i Guillot, Josep «Recull de folclore gavanenc». Centre d'Estudis de Gavà, (desembre 1998).[Enllaç no actiu]
  21. Amades, 1982.
  22. 22,0 22,1 Pàmies i Riudor, 2012, p. 152.
  23. Amades i Gelats, 2005.
  24. Espinal, 2006, p. 640.
  25. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Miquel». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
  • Amades i Gelats, Joan. El Tres i el set : números meravellosos (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2005 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 30). ISBN 8496294188. 
  • Espinal, Maria Teresa. Diccionari de sinònims de frases fetes (en català). 2a ed. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions; Publicacions de la Universitat de València; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006. ISBN 84-490-2441-2. 
  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.