Obre el menú principal

Ànima

part immaterial o espiritual d'un ésser viu
(S'ha redirigit des de: Ànimes)

L'ànima és la part immaterial o espiritual dels éssers vius, especialment dels humans, seu de la consciència i la personalitat.

Ànima
Meister von Heiligenkreuz 001.jpg
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

CitacionsModifica

  • No solament hem d'ajudar el cos, sinó molt més la ment i l'ànima, perquè també aquestes s'extingeixen en arribar a la vellesa.[1]
(en llatí) Nec vero corpori solum subveniendum est, sed menti atque animo multo magis; nam haec quoque, nisi tamquam lumini oleum instilles, exstinguuntur senectute.
  Cató el Vell, de la vellesa. § 36, 44 aC. — Marc Tul·li Ciceró
  • Tenim l'ànima per a dirigir i el cos per a obeir.[2]
(en llatí) Animi imperio, corporis seruitio magis utimur.
  La conjuració de Catilina. § 1. — Gai Sal·lusti Crisp
  • La caritat és l'ànima de la fe, que la manté amb vida; sense amor, la fe mor.[3]
(en llatí) Anima fidei, caritas, quae ipsam vivificat, qua amissa fides moritur.
  Sermons (Sermoni Domenicali). Dominica X Post Pentecoste. § I,6, ca. 1230. — Sant Antoni de Pàdua
  • El perfum de l'ànima, és el record. És la part la més delicada, la més suau del cor, que es deslliga per abraçar un altre cor i seguir-lo per tot arreu.[4]
(en francès) Le parfum de l'âme, c'est le souvenir. C'est la partie la plus délicate, la plus suave du coeur, qui se détache pour embrasser un autre coeur et le suivre partout.
  Lettres d'un voyageur, 1837. — George Sand
  • Confesso que no trobo cap utilitat a fulminar la tirania anglesa, mentre la tirania de Roma ocupi el palau de l'ànima.[5]
(en anglès) I confess that I do not see what good it does to fulminate against the English tyranny while the Roman tyranny occupies the palace of the soul.
  Università Popolare, Trieste: «Ireland, Island of Saints and Sages», 27 d'abril de 1907. — James Joyce
  • L'ànima de la terra és nocturna, però la llum del sol l'amaga més del que l'amaga la foscor.[6]
(en italià) L'anima della terra è notturna, ma la luce del sole la nasconde più che non la nasconda la tenebra.
  «La notte ha la sua via», Contemplazione della morte, 1912. — Gabriele d'Annunzio
  • La seva ànima tant desitjava / allò que l’orgullosa mort pot dur, / que no podia suportar / els béns corrents del món.[7]
(en anglès) Her soul had such desire / For what proud death may bring / That it could not endure / The common good of life.
  «That the Night come», Responsibilities, 1914. — William Butler Yeats
  • L'aliment més necessari per a l'ànima. Més important del que els humans se n'adonen, o volen adonar-se'n.[8]
(en anglès) The most necessary food for the soul. More important than humans realize, or want to realize.
  Marlene Dietrich's ABC. — Marlene Dietrich
Definició del concepte Afecte
  • Si no he escrit un llibre sobre l'ànima femenina musulmana és perquè he cregut descobrir que les dones musulmanes no tenen ànima [...]. Les tradicions, els principis alcorànics, la superioritat masculina, tot conspira contra el desenvolupament de l'esperit femení musulmà.[9]
  Memòries fins al 1935, 1973. — Aurora Bertrana
(en castellà) Platón nos define ya las dos disciplinas fundamentales para el desarrollo humano; la gimnasia para el cuerpo y la música para el bien del alma.
  Scherzo, novembre de 2004. — Montserrat Figueras
  • Suprimir una ànima vulnerable sota una pagoda és la carrera més podrida en la societat feudal.[11]
  «Modern Chinese Literature and Culture», 15 de juny de 2013. — Chen Zhongshi

Frases fetes i locucionsModifica

  • Amb tota l'ànima.[12]
  Amb tota l'energia.
  La que pateix en el purgatori i apareix a qualcú.
  • Ànima de cadafet.[12]
  Persona beneita.
  • Ànima de cagaferro.[12]
  Persona molt beneitota.
  • Ànima de càntir.[12]
  Persona curta d'enteniment i pusil·lànime
  • Ànima de mal repòs.[12]
  Persona inquieta.
  Persona de poc esperit, pusil·lànim.
  • Arrancar l'ànima.[12]
  Matar o fer molt de mal a qualcú.
  Persona de bons sentiments.
  Produir a algú un gran espant o desengany.
  • Ditxosa la teva ànima si va al cel![12]
  Dit a algú carregat d'obligacions i no es preocupa de complir-les.
  • Dues ànimes dins un cos.[12]
  Dues persones molt amigues.
  Amb decisió absoluta.
  • L'ànima se li veu a contraclaror[12]
  Persona molt magra.
  Persona de mals sentiments.
  • No gosar dir que l'ànima sigui seva.[12]
  No gosar parlar ni en bé ni en mal.
  • No tenir ànima.[12]
  Tenir molt pervertit el sentit moral.
  • Passar com una ànima de gat.[12]
  Passar molt de pressa.
  • Sortir una cosa de l'ànima.[12]
  Esser un sentiment sincer.
  Tenir molta por d'un perill real o imaginari.
  Estar desenat, molt dèbil.
  • Tenir l'ànima penjada amb un fil.[12]
  Estar molt anguniós.
  • Tenir una cosa damunt l'ànima.[12]
  Tenir una cosa carregosa, que fa passar pena.
  Toc de campana per fer oració pels difunts.
  • Trencar l'ànima.[12]
(var.) Rompre l'ànima[12]
  Fer molt de mal a algú.

ReferènciesModifica

  1. Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960. [Enllaç no actiu]
  2. Sal·lusti Crisp, Gai. La conjuració de Catilina. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1963 (Fundació Bernat Metge; 147) [Consulta: 1544492003]. 
  3. Benet XVI. «Audience générale (10-02-2010)» (en francès). Audiences. Ciutat del Vaticà: Libreria Editrice Vaticana. [Consulta: 30 desembre 2016].
  4. Sand, George. Lettres d'un voyageur. Paris: Michel Lévi frères, 1869. 
  5. Joyce, 2002, p. 125.
  6. Visco, Giovanni. Opera D'Annunzio. Youcanprint, 2016. ISBN 9788891160270. [Enllaç no actiu]
  7. Yeats, 1916, p. 75.
  8. Dietrich, Marlene. Marlene Dietrich’s ABC : wit, wisdom & recipes. New York: Open Road Media, 2012. 
  9. Bertrana, 1973.
  10. Agüero, 2004, p. 62.
  11. Huang, Yiju «Plain, Time, and Catastrophe: A Conversation with Chen Zhongshi». Modern Chinese Literature and Culture, (15-06-2013) [Consulta: 13 novembre 2016].
  12. 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 12,13 12,14 12,15 12,16 12,17 12,18 12,19 12,20 12,21 12,22 12,23 12,24 12,25 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ànima». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

BibliografiaModifica