El llevant és el vent de l'est i el punt cardinal per on surt el Sol.

Llevant
Rosa dels vents
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
  • Cel de cotó, llevant bufador.[1]
  • Cel tavellat, llevants.[1]
  • De llevant o de ponent, de la dona sies parent.[1]
  • El llevant duu la botella al davant.[2]
  • El llevant, no és caçaire ni pescaire.[2]
  • El llevant se'n va a dormir amb sa mare.[1]
  • El ponent la mou, i el llevant la plou.[1]
  • En es llevant neixen dies.[1]
  • Es llevant mai és xorc.[1]
  • Llevant, la pluja al davant.[1]
(var.) Llevant, aigua davant.[1]
(var.) Lo llevant porta l'aigua al davant.[1]
(var.) Llevant per la matina, prepara la capotina.[1]
  • Llevant al matí, a la tarda garbinada.[1]
(var.) Llamp a llevant, vent a ponent.[1]
  • Llevant bufador, pluja en abundor.[1]
  • Llevant clar i ponent obscur, temporal segur.[2]
  • Llevant d'hivern, volta a ponent.[1]
  • Llevant de matinada, aigua assegurada.[1]
  • Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera.[2]
  • Llevant fred i marinada vella, moriràs de fred.[2]
  • Llevant i xaloc, tres dies és poc.[1]
(var.) Llevant i xaloc tres dies ho troben poc.[2]
  • Llevant les mou i tramuntana les plou.[2]
  • Llevant marinada, fon la neu de l'obaga.[1]
  • Llevant que gela, terral que desgela, dona que parla llatí i capellà que beu el matí, no fan bona fi.[2]
  • Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure se'n torna plorant.[3]
(var.) Ponent té una filla casada a llevant, quan ell la va a veure se'n torna plorant.[2][2]
  • Lluna morta, llevant a sa porta.[1]
  • Muntanya tapada, llevant i marinada.[2]
  • Peix surant, boira o vent de llevant.[1]
  • Ponent la mou, i llevant la plou.[1]
  • Sol amb banyes, llevant amb cames.[1]
  • Sol roig, llevant prop.[1]
  • Vent llevant fa fugir sa gent del camp.[1]
  • Vent llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig.[4]
  • Ventada llevant tothom al cel guaitant; ventada de ponent, el capità content.[4]
  • De llevant vénen, i de ponent s'estenen.[cal referència]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Llevant». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 [Consulta: 1544602005]. 
  3. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  4. 4,0 4,1 Anton Trepat, Josep. Refranys de vora mar. Barcelona: Editorial Noya, S.A., 1995. ISBN 84-7486-088-1.