Botifarra
Embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal
La botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.
 Botifarra fresca | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Detalls | |
| País d'origen | Països Catalans |
| Tipus | salsitxa |
 | |
Dites populars
modifica- A can Gil mengen botifarra sense fil.[1]
- A la Pobla botifarres i tacons al Bellestar; per a vore xiques guapes, a Fredes i a Coratxà.[1]
- A Sant Gervasi de Cassoles, botifarres abans d'hora.[1]
- Al compare, botifarra; al padrí, un porró de vi.[1]
- Botifarra, cansalada i ous fregits fa perdre la vista als marits.[1]
- Botifarra, tanca-la amb barra, i el botifarró, tanca'l amb barró.[1]
- Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig.[1]
- Botifarres amb mongetes, amb llardons han d'ésser fetes.[1]
- El fil fa la botifarra.[1]
- En ser negre, botifarra.[2]
- Fum d'altar, botifarres a l'olla.[2]
- Hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres.[1]
- (var.) Hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres i més anys que capellans.[1]
- L'oli de gener, i les botifarres de febrer.[1]
- La bona botifarra a mig març (o pel març) vol ésser (o ha d'ésser) encetada.[1]
- La botifarra més bona, encetada per Santa Madrona.[1]
- Més val botifarró ple que botifarra buida.[2]
- On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres.[2]
- Per Santa Madrona la botifarra i la llonganissa comença a ésser bona.[1]
- Un parenostre per a Santa Marta, perquè la botifarra surti farta.[3]
- Val més botifarró ple que botifarra buida.[1]
Frases fetes
modificaReferències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Botifarra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1950, p. 766-776.[]
- ↑ «Botifarra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 19 octubre 2013].