Sant Julià (sant)
Sant Julià (?, ca. 304) fou un màrtir cristià, venerats com a sant per l'Església Catòlica. Representat juntament amb la seva esposa Basilissa, se'n dubta la seva autèntica historicitat. Se celebra la seva festivitat el 9 de gener.
 Crist amb Sant Julià, Basilissa, Celsus i Marcionilla | |
| Projectes germans | |
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Mort | 304 |
 | |
Dites populars
modifica- Per Nadal, un pas galant, i per Sant Julià, un cego ho veurà.[2]
- Per Sant Julià, cent passes de marrà.[2]
- Per Sant Julià, es berenar[1]
- Per Sant Julià, guarda el vi i guarda el pa.[2]
- Per Sant Julià, un pas de ca.[3]
- Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar.[1]
- Sant Julià, a casa deixeu-me tornar.[2]
- Sant Julià beneït, feu-me trobar un llit ben net.[2]
- (var.) Sant Julià beneït, feu-me trobar un bon llit.[2]
- Sant Julià gloriós, feu-me trobar un hostaler honrat, tant com ho éreu vós.[2]
- Sant Julià, qui roba ha de tornar.[2]
- Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere.[2]
- Sant Julià, qui troba amo ha de tornar.[2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Sant Julià (sant)». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 3,0 3,1 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 28-30.[]
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.