Obre el menú principal

Les puces, pulces o sifonàpters són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus. Tots aquests són paràsits externs que s'alimenten de la sang dels seus hostes. Les puces no tenen ales. La classificació taxonòmica és complicada, ja que no segueix les regles d'altres insectes. Antigament es considerava que derivaven dels dípters basat en similituds de les formes larvàries.

Infotaula taxonòmicaPuça
Flea Scanning Electron Micrograph False Color.jpg
Puça
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Wikispecies-logo.svg  Espècie a Viquiespècies
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Taxonomia
Regne animal
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • A ca magre, moltes puces.[1]
(var.) A gos flac, tot són puces.[2]
(var.) Any de puces, any de mill.[4]
(var.) Per Santa Llúcia, un salt de puça.[3]
(var.) Per Santa Llúcia, creix el dia un pas de puça; no creix ni disminueix, fins que el Nen Jesús no neix.[3]
(var.) Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre.[6]
  • Totes ses puces tenen tos.[4]

Frases fetes i locucionsModifica

  • Tenir males puces.[7]
  Tenir mal geni.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Blanch; Espot; Farré, 1999.
  2. Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 setembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Correas Martínez, 2003.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Puça». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  5. Cinc mil, 1965.
  6. Pàmies; Palou, 2012, p. 39.
  7. «Puça». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 octubre 2015].

BibliografiaModifica

  • Blanch, Xavier; Espot, Laura; Farré, Lluís (il.). Fer l'animal : bestiari popular il·lustrat. Barcelona: La Galera, 1999. ISBN 842465806X. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942 [Consulta: 1544372010]. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.