Dimoni

ésser sobrenatural malèvol que pertany a certes mitologies i religions

Un dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec δαίμων, en llatí daemon, que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'accepció que té en la majoria de cultures per influència religiosa.

Dimoni
El dimoni Asmodeu sostenint la pila de l'església de Rennes-le-Château
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Citacions

modifica
  • Cascú hom ha, fill, un ángel benigne qui li consella que fassa bones obres e qui li aiuda contra lo demoni; e cascú hom ha un demoni qui li consella que fassa mal.[1]
  Doctrina pueril, 1274-6. — Ramon Llull
  • Estar begut! Xerrar com un papagai! Barallar-se! Baladrejar! Renegar! Parlar pedantescament amb la pròpia ombra! Oh, invisible esperit del vi, si no tens nom per designar-te, deixa que et diguem dimoni![2]
  Otel·lo, c. 1603. — Shakespeare

Dites populars

modifica
  • Al diable la dono per caritat.[3]
  • Darrera la creu hi ha el diable.[4]
  • El dimoni i la muller sempre tenen que fer.[5]
  • El dimoni, quan no té res que fer, amb sa coa mata mosques.[3]
  • El dimoni sap més per vell que per esser dimoni.[3]
  • La por fa més lleig el dimoni.[5]
  • Molts companys, del dimoni paranys.[5]
  • No és tan lleig el dimoni com el pinten.[3]
  • Qui no té por al dilluns, no té por al dimoni.[6]
  • Sap més el dimoni per vell que per dimoni.[4]
  • Semblar que el dimoni hi balla.[7]
  • Si la llum s'apaga sense vent, és que passa el dimoni i no vol que el vegin. Cal senyar-se.[5]

Frases fetes i locucions

modifica
  • Com un dimoni.[3]
(var.) Com cent mil dimonis.[3]
  Amb gran fúria, rapidesa, activitat, a gran velocitat.
  Infant molt entremaliat.
  • Esser un dimoni.[3]
(var.) Esser de la pell del dimoni.[3]
  Esser temible, extraordinari per qualsevol concepte o molt dolent.
  • Posar-se (o estar) fet un dimoni.[3]
  Estar molt irritat, amb gran ira.
  Tenir facilitat per a resoldre problemes, conflictes i dificultats.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Refranys i dites (Ed. facsímil) (en català). Tarragona: L'Agulla de cultura popular, 2006 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 32). ISBN 8496294218. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus. Els refranys més usuals de la llengua catalana (en català). Barcelona: Llibres de l'Índex, 2016. ISBN 978-84-942889-9-9. 
  • Lull, Ramon. Obres de Ramon Lull. Mateo Obrador y Bennassar, 1906. 
  • Shakespeare. Romeo i Julieta. Otel·lo . Macbeth. Barcelona: Editorial Alpha, 1959. ISBN 9788498590838.