Viquidites

Barca

embarcació

Una barca és una embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, emprada especialment per a pescar, i també per a navegar a distàncies curtes.

Barca
Barca
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites populars modifica

 
Barca aturada no guanya nolis.
 
Barca nova, peix al cove.
 
La ventura de la barca: en sent jove, treballar; i a la vellesa, cremar.
  • A barca trencada la vela li sobra.[1]
  • A barca vella tothom hi fa estella.[1]
  • Amb bon vent i barca nova es va lluny.[2]
(var.) Bon vent i barca nova.[3]
(var.) Barca aturada no guanya oli.[5]
(var.) Barca parada no guanya nada.[5]
(var.) Barca parada no mou guerra.[5]
  • Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena.[1]
  • Barca en terra mai s'escapa.[5]
  • Barca nova, peix al cove.[2]
  • Barca, per qui la cualca.[5]
  • Barca perduda, patró ric.[5]
  • Barca que té bon vent, prest arribar a port.[1]
  • Barca sense timó, va a la perdició.[1]
  • Barca varada no fa jornada.[1]
  • Barca vella, bony o forat.[5]
  • Barca vella no aguanta vela nova.[1]
  • Barques velles sempre fan aigua.[1]
  • Déu et faci ençà i enllà, com la barca del mal temps.[6]
  • Dones, ases i cordes d'espart, barrabís barrabàs, i res de bo no en faràs.[6]
  • Donzella un poquet belera i barca molt falaguera, volen dur qualcú darrera.[5]
  • El marit, barca; la muller, arca.[7]
  • En vent llarg tira la barca a terra i després diu que s'erra.[2]
  • La barca pel barquer, i la terra pel masover.[5]
  • La roda de Santa Caterina, de les barques fa xixina.[2]
  • La ventura de la barca: quan és jove, a treballar, i quan és vella, a cremar.[6]
(var.) La ventura de la barca: en sent jove, treballar; i a la vellesa, cremar.[5]
  • No us fieu de barques de canya.[5]
  • Per manejar una barca com Déu mana, no basta esser nat a sa Drassana.[5]
  • Per Sant Simó i Sant Judes, barques ajagudes.[2]
  • Per un punt es perd una mitja, per un nus una barca i per una paraula un home.[2]
  • Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet.[2]
  • Quan una barca va fina, un atxem la despentina.[5]
  • Qui barca maneja o dona passeja, ha de voler saber de quin peu coixeja.[5]
  • Qui dones, barques i ases mena, tot l'any va amb pena.[6]
  • Qui ha de passar barca, no compti jornada.[5]
  • Qui té barques a la mar, es gall el sol despertar.[5]
  • Sant Antoni va pel mar amb una campaneta tots els peixos, en sentir-la, li salten dins la barqueta.[8]
  • Un poc cada u, la barca va.[5]

Frases fetes i locucions modifica

 
Treure la barca a terra.
  • Anar barca davant nau.[5]
  Gastar la soldada abans de cobrar-la.
  • Bon vent i barca nova![5]
  Expressió per demostrar la satisfacció quan un se'n va.
  Emprendre una aventura amb poques possibilitats d'èxit.
  Estar en l'aire aturar, sense moviment.
  • Fer surar sa barca.[5]
  Fer subsistir una cosa que estava en gran perill.
  • Perdre carregament i barca (o perdre barca i bolitx).[5]
  Perdre-ho tot (Mall.)
  Prendre un decissió, deixant de banda els dubtes.
  Obtenir bons resultats d'una empresa difícil.

Endevinalles modifica

  • He nascut al bosc;
    m'han fet a ciutat;
    he viscut a l'aigua
    i no sé nedar.[9]
  • Naix a la muntanya,
    es cria a la ciutat,
    sempre viu a l'aigua
    i no sap nadar.[10]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Pujol i Vila, 2002.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Parés i Puntas, 1999.
  3. ↑ Pàmies; Palou; 2012, pp216.
  4. ↑ «Barca». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 desembre 2013].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 5,19 5,20 5,21 5,22 5,23 5,24 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Amades, 1954.
  7. ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  8. ↑ Amades, 1982, p. 470.
  9. ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
  10. ↑ Martí i Adell, 1991.

Bibliografia modifica

  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Amades, Joan. Leyendas y tradiciones marineras. Barcelona: Diputación Provincial, 1954 [Consulta: 1544402007]. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
  • Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  • Pujol i Vila, Josep (comp.). 10.000 refranys catalans, 370 frases fetes (en català). Tarragona: Arola, 2012. ISBN 9788415248651. 
  • Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Barca&oldid=135018»