Peu

part del membre inferior

Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.

Peu
Gray833.png
Projectes germans
Wikipedia-logo-v2.svg  Article a la Viquipèdia
Wiktionary-logo-en.png  Definició al Viccionari
Commons-logo.svg  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Dites popularsModifica

  • Per xic peu, no cau lo cos.[1](Val.) 
  • Peus avesats a saltar, no saben segurs estar.[1]
(var.) Peus que estan molt fets a anar, no poden parats estar.[1]
(var.) Peus avesats a saltar, en caminar ja botegen.[1]
  Qui vulgui vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre.
  • Qui té peus, no digui coix.[1]
  • Qui té fred de peus, que se'ls escalfi.[1]

Frases fetes i locucionsModifica

  Caminant.
  Fent bots amb un sol peu i mantenint l'altre enlaire.
  Dret.
  Al mateix nivell.
  • A peus junts.[3]
  Amb fermesa.
  • A peu de la lletra.[3]
  Rigorosament, estrictament.
  • Allargar més el peu que la sabata.[3]
  Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
  • Amb un peu enlaire.[3]
  Sorprès.
  Amb cura, delicadament.
  • Arrossegar-se als peus d'algú.[4]
(var.) Besar els peus d'algú.[4]
  Humiliar-se.
  • Ballar amb un peu.[4]
  Estar molt content.
  • Calçar el mateix peu.[4]
  Ser, dues persones, de la mateixa mena.
  • Buscar tres peus al gat.[4]
(var.) Buscar cinc peus al gat.[4]
  Complicar les coses.
  • Defensar a peu i a cavall.[4]
  Defensar-lo amb tots els mitjans disponibles.
  Establir les bases perquè passi alguna cosa.
  • Entrar amb bon peu.[4]
  Començar bé una cosa.
  • Estar lligat de peus i mans.[4]
  Trobar-se amb dificultats.
  Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
  • Ficar els peus a la galleda.[4]
  Espifiar-la.
  • No tocar de peus a terra.[4]
  Fantasejar.
  • Poder-hi pujar de peus.[2]
  Poder estar segur.
  • Saber quin peu calça.[2]
  No fiar-se'n.
  • Tocar de peus a terra.[2]
  Ser realista.
  • Vell com l'anar a peu.[2]
  Molt vell.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.