Peu
part del membre inferior
Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.
 | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica
- (var.) Peus que estan molt fets a anar, no poden parats estar.[1]
- (var.) Peus avesats a saltar, en caminar ja botegen.[1]
Qui vulgui vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre.
Frases fetes i locucions
modifica- A peu.[3]
Caminant.
- A peu coix.[3]
- Fent bots amb un sol peu i mantenint l'altre enlaire.
- A peu dret.[3]
- Dret.
- A peu pla.[3]
- Al mateix nivell.
- A peus junts.[3]
- Amb fermesa.
- A peu de la lletra.[3]
- Rigorosament, estrictament.
- Allargar més el peu que la sabata.[3]
- Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
- Amb un peu enlaire.[3]
- Sorprès.
- Amb cura, delicadament.
- Arrossegar-se als peus d'algú.[4]
- (var.) Besar els peus d'algú.[4]
- Humiliar-se.
- Ballar amb un peu.[4]
- Estar molt content.
- Calçar el mateix peu.[4]
- Ser, dues persones, de la mateixa mena.
- Buscar tres peus al gat.[4]
- (var.) Buscar cinc peus al gat.[4]
- Complicar les coses.
- Defensar a peu i a cavall.[4]
- Defensar-lo amb tots els mitjans disponibles.
- Donar peu.[4]
- Establir les bases perquè passi alguna cosa.
- Entrar amb bon peu.[4]
- Començar bé una cosa.
- Estar lligat de peus i mans.[4]
- Trobar-se amb dificultats.
- Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
- Ficar els peus a la galleda.[4]
- Espifiar-la.
- No tocar de peus a terra.[4]
- Fantasejar.
- Poder-hi pujar de peus.[2]
- Poder estar segur.
- Saber quin peu calça.[2]
- No fiar-se'n.
- Tocar de peus a terra.[2]
- Ser realista.
- Vell com l'anar a peu.[2]
- Molt vell.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «peu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pàmies i Riudor; Víctor, 2012, p. 190.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Pàmies i Riudor; Víctor, 2012, p. 188.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Pàmies i Riudor; Víctor, 2012, p. 189.
Bibliografia
modifica- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.