Pi (arbre)
gènere de plantes coníferes
El pi (Pinus) és un arbre del gènere d'arbres perennifolis de la família de les pinàcies (avets, cedres i picees, entre altres). De fulles aciculars (agulles), monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, les pinyes, i les quals contenen les llavors, els pinyons.
 Pi Mediterrani | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Pinus |
| Regne | planta |
| Distribució | |
 | |
 | |
Dites populars modifica
- A pi xic, no cal escala.[1]
- Per Sant Martí, la fulla cau del pi.[1]
- Per Sant Martí, la pinya cau del pi.[1]
- Per Sant Martí, la neu al pi.[1]
- Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, la neu al peu; del peu al prat, tot està nevat.[1]
- Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu, pertot arreu.[2]
- Per Sant Martí, la neu al pi; si no hi és al vespre hi és al matí.[2]
- Per Sant Valentí, la garsa puja al pi.[3]
Frases fetes modifica
- Dret com un pi.[1]
Ésser molt dret.
- Ésser alt (o més alt que) com un pi.[1]
- Es diu d'una persona molt alta.
- Ésser més estret que una fulla de pi.[1]
- Ésser molt avar.
- Poder-se embolicar amb una fulla de pi.[1]
- Ésser una cosa molt petita, escassa o insignificant.
- Cap molt abundós de cabells o molt despentinat.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pi». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- ↑ Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1950, p. 785.