Blat
planta emprada per l'elaboració d'aliments
(S'ha redirigit des de: Forment)
El blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les gramínies, de tija erecta, fulles linears, amb espiguetes que tenen de dues a cinc flors, només una o dues de fèrtils, formant una espiga terminal densa i fruit en cariopsi, el gra, conreada per a farina i per a la fabricació del pa.
 Camp de blat | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
 |
Dites populars
modifica- A rata sadolla, forment li amarga.[1]
- Any hortolà, més palla que gra.[2]
- Banyat fa blat; eixut fa brut.[1](Men.)
- Blat gitat adreça l'amo.[1](Cast.)
- (var.) Blat ajagut aixeca l'amo.[1](Mall.)
- (var.) Blat aixeca es cap a l'amo.[1](Mall.)
- (var.) Blat ajagut alça l'amo.[1](Men.)
- Blat comprat, ni coques ni rollos ni pa saonat.[1](Val.)
- Blat tardà, ni palla ni gra.[1](Cat., Val.)
- Blat i vi, un any per tu i altre per mi.[1](Cat.)
- Bon blat fa bon beure.[1](Solsona)
- De la terra, el forment; de l'olivar, l'argudell.[1]
- El bon blat, aviat és picat.[1](Pineda)
- Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.[1]
- Més val talent que pa de forment.[1]
- No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat.[3]
- (var.) No és pot dir blat que no sigui al sec i encara ben lligat.[2]
- (var.) No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat.[4]
- Pa de blat, llenya d'alzina i vi de parra aguanten la casa.[5]
- Quan el blat rosseja, la dalla neteja.[2]
- Quan la formiga treu terra del niu, treu tu el blat de la farinera.[6]
- Qui aigua atura, blat mesura.[1](Gir., Bar., Manresa)
- Si et vols fer ric aviat, sembra més ordi que blat.[1]
- Si la formiga posa son blat al sol, el bon temps vindrà tot sol.[6]
- Terra negra fa bon blat; terra blanca, el fa fullat.[2](Cat.)
- (var.) Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa migrat.[1]
- Una cosa és predicar i l'altra donar blat.[2]
Dites relacionades amb la cronologia
modifica- A l'abril, el blat puja fil a fil; al maig, puja com un faig.[1](Cat.)
- De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat.[7]
- El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most.[5]
- Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i de molt blat.[8]
- Primavera tardana, fa créixer es blat a sa sala.[1]
- Quan l'octubre és arribat, sembra el segle, l'ordi i el blat.[9]
Dites relacionades amb el santoral
modifica- Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc espiga el blat.[8]
- Per Santa Catalina, si no tens sembrat es blat, ja en pots fer farina.[1]
- Per Santa Caterina, el blat que hagis de sembrar, fes-ne farina.[1]
- Per Santa Caterina, si tens blat, fes-ne farina.[1]
- Per Santa Creu, el blat s'hi veu.[1](Cat.)
- Per Santa Teresa, lo blat estesa; per Santa Caterina, del blat que no sigui sembrat fes-ne farina.[1](El Vendrell)
- Si per la Mare de Déu de l'Empordà terreja, ven el blat, que n'hi haurà anyada; si verdeja, guarda'l, que no hi haurà ni palla.[5]
- Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi.[8]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «blat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ «Blat». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 juny 2012].
- ↑ Pamies; Palou, 2012, p. 19.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 6,0 6,1 Amades, 1938.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Vol. III. Barcelona: Salvat, 1952.[]
- ↑ Sevilla Muñoz, J.; Zurdo Ruiz-Ayúcar, M.I.T. (dir.). «Refranero multilingüe». Madrid: Instituto Cervantes (Centro Virtual Cervantes), 2009. [Consulta: 21 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.