Castelló de la Plana
municipi del País Valencià, capital de la Plana Alta
(S'ha redirigit des de: Cast.)
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
.jpg) Vista aèria de l'Ajuntament de Castelló | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Dites populars
modifica- Adiós, Vila-real i Nules i Castelló de la Plana; adiós, xiques d'Almassora, que jo me'n vaig a Borriana.[1]
- Castelló de la Plana, què és el que tens? Hermosura, diner i enteniment, i entre frares i monges un regiment.[1]
- De Castelló a Onda va el tren que vola per això tots li diuen «la Panderola»; i en quant s'estaca, pitjor que un carro de quant en quant se para a fer un cigarro.[2]
- De les ales d'un mosquit se n'ha fundat Castelló, i de les retalladures, Alcalà i Benicarló.[2]
- Els d'Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.[3]
- Els de Borriol caguen al vol i els de Castelló ho arrepleguen en un perol.[3]
- En Castelló porten gorra, en Almassora barret, en Borriana mocador i en Vila-real sombreret.[1]
- En Sogorb tots són beatos, en Castelló lliberals, en Vila-rel són carlistes, i en la Vall, republicans.[3]
- En València estan les roses i en Castelló los rosers, en Borriol les xiques guapes i en la Pobla els nyenyaters.[1]
- Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana.[3]
- Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló, que en lo temps de la faena uns treballen i altres no.[3]
La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica ubicada al municipi de Cabanes.
- Sant Antoni de Betxí està dalt de la muntanya; los bajocs de Castelló porten saragüells de pana.[3]
- Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristófol en Alcora i Sant Miquel en Moró.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Parés i Puntas, 1999, p. 477-524.
- ↑ 2,0 2,1 Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1-3, (gener-juny 1936) [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
Enllaços externs
modifica