Sòl
capa externa de l’escorça terrestre
El sòl és la superfície de la Terra considerada com a suport, sobre el qual es camina o s'assenten les coses.
Vista aèria d'una porció del sòl o terreny | |
Projectes germans | |
---|---|
Article a la Viquipèdia | |
Definició al Viccionari | |
Multimèdia a Commons | |
Citacions
modifica- Quan saquegeu un territori repartiu el botí; quan conqueriu una terra, repartiu els beneficis.[1]
- L'Art de la Guerra. Cap 7. Les maniobres. — Sunzi
- Els agricultors tenen un compte obert amb la terra, la qual mai no refusa una imposició i sempre retorna, sense usura, el que va rebre.[2]
- (en llatí) Habent enim rationem cum terra, quae numquam recusat imperium nec umquam sine usura reddit, quod accepit.
- Cató el Vell, de la vellesa. § 51. — Ciceró
- (en francès) Bonne cuisine et bon vin, c'est le paradis sur terre.
- La terra es revolta de les injustícies de la creació.[4]
- (en francès) La terre est révoltée des injustices de la création.
- Journal d'un poète, 1834. — Alfred de Vigny
- Sense les llibertats pàtries, més tard o més d'hora, el tron d'Isabel II anirà rodolant per terra.[5]
- Corts Espanyoles (Madrid), 1853. — Joan Prim
- La terra és el nom de la pàtria, la terra catalana és la pàtria catalana.[6]
- La nacionalitat catalana. Cap. I. Introducció, 1906. — Enric Prat de la Riba
- Terra gentil, o terra d'abundor, / per cada mot que dius a l'estimada / podries oferir-li un cistelló / de fruita la més bona i regalada.[7]
- «En pau, en guerra i en amor», I, Poema del Camp, 1924. — Lluís Bertran i Pijoan
- (en anglès) No woman gets an orgasm from shining the kitchen floor.
Dites populars
modifica- (var.) Cada terra fa sa guerra, i cada pardal el seu niu.[9]
- Cada país té els seus costums diferents dels d'altres països.
- De terra no passarem.[9]
- En totes les desgràcies o dificultats hi ha un límit.
- Una persona de poc enteniment, poc preparada, etc., pot ésser important si viu amb gent encara més curta.
- La cordonada de Sant Francesc, cap any no pot faltar, o per terra o per mar.[12]
- (var.) La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra pel mar encara més.[12]
- Conveniència de viure el propietari en la mateixa terra que posseeix.
- Amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major.
- Qui en terra d'altri sembra, la llavor perd.[9]
- Qui té terra i no la veu, es fa pobre i no s'ho creu.[9]
- El propietari ha de vigilar les seves terres perquè aquestes li donin el rendiment que pertoca.
- (var.) Qui té la terra, té la guerra.[9]
- (var.) Qui mena la terra, paga la guerra.[9]
- (var.) La terra, al menestral li és guerra.[9]
- La propietat rústica sempre porta maldecaps al propietari, sobretot si aquest viu a la vila.
- Som de terra, i terrejam.[9]
- Tots els homes són errables i tenen defectes
- Tenir molta terra a l'Havana.[14]
- Bravejar de riquesa dubtosa o només suposada.
- Terra de calcides, no la dons a tes filles.[9]
- La terra on creixen plantes espinoses no s'ha de donar a netejar a persones poc experimentades.
- Terra de gaons, no en venguis ni en dons.[9]
- (var.) Terra d'ugons (o «de trepons»), no en venguis ni en dons.[9]
- Aquestes terres solen esser molt grasses i bones, puix que aquelles plantes enfondeixen molt amb les arrels
- Es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc.
- Terra, ni poca ni massa.[9]
Frases fetes
modifica- Agafar terra.[9]
- Apropar-se a la una nau a terra.
- Anar terra terra.[9]
- (var.) Terra terra[10]
- Navegar costejant, molt prop de la costa.
- De la terra.[10]
- Del país mateix on una cosa es troba, no foraster.
- Esser molt en terra.[9]
- Estar una nau molt prop de la costa.
- General de mar i terra.[9]
- El qui mana l'exèrcit i la marina de guerra
- Per mar o per terra.[9]
- Navegant o caminant.
- Prendre terra.[10]
- Arribar una nau a terra o bé posar-se damunt la terra algú o alguna cosa que ve volant o bé, alçar-se sobre el paviment per efecte d'una força elevadora.
- Quedar en terra.[9]
- Romandre sense embarcar, un passatger o una mercaderia, quan el vaixell ja parteix
- Passar un vaixell frec a frec de la costa.
- Saltar en terra.[9]
- Passar de dins una nau o de l'aigua a la vorera.
- Sota terra.[10]
- Per sota de la superfície de la terra i cobert per ella.
- Terra a terra.[10]
- A peu pla, molt arran de terra .
- Terra cremada.[10]
- Territori d'una de les parts bel·ligerants on hom ha destruït tot allò que pot servir per als moviments, l'alimentació, etc., de l'enemic.
- Terra de ningú.[10]
- En temps de guerra, territori no ocupat ni dominat per cap de les parts bel·ligerants.
- Terra endins.[10]
- Allunyant-se de la mar.
- Terra ferma.[10]
- Terra promesa.[10]
- Bé esperat llargament.
Referències
modifica- ↑ Sunzi. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418.
- ↑ Ciceró, Marc Tul·li. Cató el Vell, De la vellesa. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1998 (Fundació Bernat Metge (Col·lecció : text i traducció) ; 308). ISBN 8472256960.
- ↑ «Henri IV a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ «Alfred de Vigny a dit...». Paris: Evene, cop. 1999. [Consulta: 30 març 2013].
- ↑ Soldevila, Ferran. Síntesi d'història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 259. ISBN 8478266011.
- ↑ Prat de la Riba, Enric. La Nacionalitat catalana. Barcelona: Tip. L'Anuari de la Exportació, 1906. ISBN 9788439374251.
- ↑ Bertran i Pijoan, Lluís «Poema del Camp I- En pau, en guerra i en amor» ( PDF). Revista del Centre de Lectura de Reus, 113-114, (octubre, 1924), pàg. 214 [Consulta: 30 abril 2017].
- ↑ «Betty Friedan: «No teniu res més a perdre que l'aspiradora»». Catorze.cat [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 9,19 9,20 9,21 9,22 9,23 9,24 9,25 9,26 9,27 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Terra». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 «Terra». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 abril 2017].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ 12,0 12,1 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Conca, Maria (ed.). Els refranys catalans. València: Tres i Quatre, 1988 (L'Estel; 8). ISBN 8475022324.
- ↑ Pàmies i Riudor, 2012, p. 223.
Bibliografia
modifica- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.