Viquidites

Antoni Abat

monjo cristià pioner de l'eremitisme
Aquesta pàgina mostra parèmies sobre el sant venerat el mes gener i patró dels animals domèstics. Si cerqueu parèmies el de juny i patró dels paletes, vegeu «Antoni de Pàdua».

Sant Antoni (Memfis, 250 — Kolzim, 17 de gener de 356), conegut com el Gran o Abat, fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics i traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; d'aquí se l'anomena Sant Antoni del porquet i, també, Sant Antoni dels ases. Se celebra la seva festivitat el 17 de gener.

Infotaula de personaSant Antoni
Sant Antoni Abat de Diego Velázquez (1599-1600)
Projectes germans
  Biografia a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Coma (en) Tradueix, 
251 (Gregorià)
Mort Tebes, 
357 (105/106 anys)
Ocupació Monjo cristià, anacoreta i escriptor
Els drets d'autor han expirat
Modifica dades a Wikidata

Dites populars

modifica
 
Per Sant Antoni, un pas de dimoni.
  • A Sant Antoni de gener, Carnestoltes hem de fer.[1]
  • A Santa Llúcia, un pas de puça; a Nadal, una pas de pardal; a Sant Antoni, un pas de dimoni; i als Reis, bèstia els qui no ho coneix.[2]
  • Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer.[1]
  • El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni.[3]
  • El gener festes té per triar, els Reis, Sant Antoni i Sant Sebastià.[1]
  • En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs.[1]
  • L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni.[1]
  • Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; per Sant Esteve, una passa de cega; per Any Nou, una passa de bou; i per Sant Antoni, una passa de dimoni.[3]
  • Per Sant Anton, Carnestoltes som.[4]
  • Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.[1]
  • Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni.[1]
  • Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.[1]
  • Per sant Antoni de gener, guanya un dia l'arrier.[1]
  • Per Sant Antoni del bacó, cadascú al seu racó.[1]
  • Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter.[1]
  • Per Sant Antoni, fes lo Toni; per Sant Sebastià, comença a bogejar.[2]
  • Per Sant Antoni ja es comença a fer el Toni.[4]
  El Toni és una referència a l'ínici de les festes de Carnestoltes.
  • Per Sant Antoni, un pas de dimoni.[1]
  • Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts.[1]
  • Sant Antoni de Gabarda feu un miracle en Antella, caigué una vella al riu i si no la trauen s'ofega.[1]
  • Sant Antoni del Porquet a les velles fa carassa i a les joves fa l'ullet.[4]
(var.) Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l'ullet.[1]
  • Sant Antoni del Porquet del gener n'és el disset.[4]
  • Sant Antoni es va enamorar d’un porc i els ulls s’enamoren de lleganyes.[1]
  • Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni.[1]
  • Sant Antoni, Sant Antoni, és a disset de giner i a la meua faldriquera no hi ha entrat cap de diner.[1]

Dites relacionades amb la collita i el bestiar

modifica
 
Sant Antoni s'enamorà d'un porc, Sant Joan d'un be; i jo de vostè.
  • A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli.[1]
  • A Sant Antoni la perdiu busca matrimoni.[1]
  • Les cols de Sant Antoni, mantenen fins al dimoni.[1]
  • Per Sant Antoni cargols amb allioli.[3]
  • Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner.[7](Manresa) 
  • Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.[3]
  • Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot.[1]
  • Per Sant Antoni del porquet, cada perdiu canta en son indret.[1]
  • Sant Antoni, matxo o mula.[1]
  • Sant Antoni plover per a les patates va bé.[1]
  • Sant Antoni que el ruc cau![1]
  • Sant Antoni s'enamorà d'un porc.[7]
(var.) Sant Antoni s'enamorà d'un porc, Sant Joan d'un be; i jo de vostè.[1]
  Expressió de disculpa després d'haver-se casat amb una persona lletja
  • Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.[3]
  • Sant Antoni, Sant Antoni, una cosa et vull dir: que els pobres planten la vinya i els rics es beuen el vi.[1]
  • Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.[1]

Dites relacionades amb la meteorologia

modifica
(var.) Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç colorades.[1]
  • Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l'una ni l'altra dura.[2]
  • Per Sant Antoni, un fred com un dimoni.[7]
(var.) Per Sant Antoni, fa un fred de dimoni.[1]
(var.) Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar.[3]
(var.) Sant Antoni, un pas de dimoni.[8]
  • Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred.[1]
  • Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.[1]
  • Si plou per Sant Antoni, pluja del dimoni.[1]

Frases fetes

modifica
  • Sant Antoni s'enamorà d'un porc.[7]
  Expressió de disculpa després d'haver-se casat amb una persona lletja

Referències

modifica
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 21 novembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Parés i Puntas, 1999.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Amades i Gelats, 1931, p. 28-30.
  5. ↑ Amades, 1982, p. 470.
  6. ↑ Gelabert i Fiet, 1973, p. 158-171.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Antoni». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  8. ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.

Bibliografia

modifica
  • Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
  • Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931. 
  • Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
  • Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Antoni_Abat&oldid=139698»