Marinada
La marinada o embat és el vent de la banda de mar, que bufa des del mar cap a la terra.
 Diagrama de formació de la marinada | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Dites populars
modifica- Al matí, vent serè; a les deu, tramuntana; al migdia, vent de dalt; i a la tarda, marinada.[1]
- Boira de marinada, bona diada.[2]
- Embat vertader, en terra primer.[3]
- Llevant marinada, fon la neu de l'obaga.[3]
- Llevant fred i marinada vella, moriràs de fred.[2]
- Marinada, verinada.[3]
- Marinada forta, pluja a la porta.[3]
- Marinada tardana, mestral de durada. Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tres dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou.[4]
- Muntanya tapada, llevant i marinada.[2]
Frases fetes
modifica- Haver-hi embat.[3]
Haver-hi dificultats i perills.
Referències
modifica- ↑ Viladot-Puig, 2003.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «marinada». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Parés i Puntas, 1999.
Bibliografia
modifica- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.