Migjorn
El migjorn és el vent del sud.
 Rosa dels vents | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 |
Dites populars
modifica- Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món.[1]
- Migjorn a l'hivern, purna d'infern.[2]
- Migjorn a la posta, mestral a la porta.[1]
- Migjorn a sa posta, mestral que s'acosta.[2]
- Migjorn, aigua enjorn.[2]
- Migjorn brut i tramontana neta omplen d'aigua la basseta.[1]
- Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta.[3]
- Migjorn d'hivern, pluja d'infern.[2]
- Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit.[1]
- Migjorn de vesprada, fresca a la matinada.[1]
- Migjorn, en arribar me'n torn.[2]
- Migjòrn, es el alcabòt del maestral.[4]
Fa referència a què el migjorn és el vent que més por dóna als mariners i pescadors.
- Migjorn, pa en es forn.[2]
- Migjorn, pluja d'altre jorn.[1]
- El llevant la mou i el migjorn la plou.[2]
- Per migjorn hi ha llegany.[5]
- Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig el cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot.[1]
- Quan bufa fort el migjorn, si vols peix, tens d'anar al Born.[2]
- Quan el migjorn punxa, senyal de pluja.[1]
- Quan ha passat el migjorn, el dimoni diu: "Déu faci que no torn".[3]
- Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern omplen el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors.[1]
- Vent migjorn, no hi torn.[2]
- Vent de migjorn, pluja dejorn.[2]
- Xaloc i migjorn, la fi del món.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Migjorn». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ 3,0 3,1 Viladot-Puig, 2003.
- ↑ Martínez i Martínez, 1947, p. 195.
- ↑ Arimany, 1976, p. 74.
Bibliografia
modifica- Arimany, Miquel. Quaderns de lectures catalanes (en català). Vol. 2. Barcelona: Ed. Miquel Arimany, 1976. ISBN 9788472111158.
- Martínez i Martínez, Francesc. Folklore Valencià. Còses de la meua tèrra. (en català). València: Imprenta Diana, 1947.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.