Mallorca
illa de la Mediterrània
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears, i és lloc d'origen dels mallorquins.
 Vista satèl·lit de l'illa de Mallorca | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Citacions
modifica- Teuladins de la plaça de Santa Eulàlia,
adéu, adéu, adéu.
Me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.[1]
«Les illes» a Antibes (1960-1971), 1976. — Vicent Andrés i Estellés
- [Mallorca] és la Verda Helvècia sota el cel de la Calàbria amb la solemnitat i el silenci de l'Orient.[2]
- (en francès) C'est la verte Helvétie sous le ciel de la Calabre, avec la solennité et le silence de l'Orient.
- Un hiver à Majorque, 1842. — George Sand
- Allò que Mallorca no podria perdre és el seu clima encantador, d'una dolcor infinita, la seva atmosfera fina, salubre, vivificant, les seves meravelles naturals, l'esplendor dels seus paisatges, la lluminosa coloració del seu cel, que justifiquen un altre dels seus noms mitològics, el de l'Illa del Bon Geni.[3]
- (en francès) Ce que Majorque ne pouvait perdre [...] c'est son climat enchanteur d'une douceur infinie, son atmosphère fine, salubre, vivifiante, ses merveilles naturelles, la splendeur de ses paysages, la lumineuse coloration de son ciel, justifiant un autre de ses noms mythologiques, celui de l'île du Bon Génie.[4]
- Clovis Dardentor, 1895. — Jules Verne
- Mallorca, do'm menjar i beure,
que em seran dolços tos fruits![5]
- «L'estimada de Don Jaume», 1900. — Joan Maragall
Dites populars
modifica- A Mallorca vull anar, a cercar una mallorquina, que les noies de Barcelona no saben passar farina. [6]
- Mallorca, terra porca.[7]
Dita formulada pels menorquins.
- Si no hi ha núvols al Montgó , la navegació es fàcil per alta mar.
- Trons a Mallorca, aigua a la porta.[7]
- Val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.[7]
Frases fetes i locucions
modifica- Fora Mallorca.[7]
Expressió amb què els mallorquins indiquen tota terra separada de la seva per la mar.
- No tocar a Mallorca.[7]
- Dir disbarats, estar lluny de la raó.
Referències
modifica- ↑ «Any Estellés 1993 - 2013: vint anys de la defunció». Consorci per a la Normalització Lingüística. [Consulta: 17 abril 2018].[]
- ↑ Sand, George. Un hiver à Majorque. Barcelona: Emege, 1982, p. 10.
- ↑ Verne, Jules. Clovis Dardentor. Paris: Hetzel, 1900, p. 82.
- ↑ El nom de l'Illa del Bon Geni tradueix el grec Ἀγαθοῦ δαίμονος νῆσος, que és el nom d'una illa documentada en Claudi Ptolemeu i altres geògrafs posteriors, que fa referència a una illa de l'Oceà Índic, de manera que la identificació amb Mallorca és una llicència poètica, si no un error. Vegeu «Ἀγαθοῦ δαίμονος νῆσος». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ Maragall, Joan. «s:Visions & Cants/L'estimada de Don Jaume». A: Visions & Cants, 1900.
- ↑ «Refranys (Centre de Documentació de Cultura Popular, 1935)». Calaix. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 1535871935. [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Mallorca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Sanchis Guarner, 1983, p. 51-52, Vol. 3. Sector meridional.
- ↑ Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.
Bibliografia
modifica- Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.