Esparver
L'esparver (Accipiter nisus) és un ocell de la família dels accipiters, entre 27 i 38 centímetres de llargada, característic dels espais forestals, que s'alimenta d'ocells petits, ratolins, insectes.
 Esparver | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Accipiter nisus |
| Distribució | |
 | |
 | |
Dites populars
modifica- Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada.[1]
- Fuig esparver, que l'àguila ve.[1]
- Granollers, l'esparver del Vallès.[2]
- L'esparver encanta els ocells que vol menjar, per a que es deixin agafar.[2]
- No retingues esparver que no porte caça.[1]
- Pel gener no hi ha esparver perdiguer.[1]
- Per l'Encarnació ja volen l'esparver i el falcó.[1]
- Per Sant Urbà agafa l'esparver i vés a caçar.[3]
- Quan els esparvers canten al niu, rodolen el còdols al riu.[1]
- Quan l'esparver envelleix, se'n burlen els ocells.[1]
Frases fetes i locucions
modifica
Tenir ulls de mirada molt intensa i penetrant.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Amades, 1952, p. 605-633.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Esparver». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Volum III. Corpus - Primavera. Barcelona: Salvat, 1952.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.