Dijous
quart dia de la setmana
El dijous és el quart dia de la setmana.
_-_Day_(1881).jpg) Hèmera, divinitat grega que representa el dia, fet per William-Adolphe Bouguereau (1881) | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
Citacions
modifica- Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà del dia, un de més petit, que fos sobirà de la nit, i les estrelles. Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.[1]
Gènesi (1, 16-19).
Dites populars
modifica- Si Nadal cau en dijous, plega l'arada i ven els bous.[2]
- Si el Dijous Sant el cucut no canta, o és mort o és pres a França.[2]
- Nadal en dijous, crema l'arada i ven els bous.[3]
- Nadal en dijous, sembra plans i pujols, i amb prou feines faràs palla pels bous.[2]
- Si el dijous es pon amb capa, de tres dies no s'escapa.[2]
- Al mig, com el dijous.[4]
- Dijous passat, setmana a terra.[4]
- El dijous, el peix es pesca sol.[4]
- El dijous festa pels bous.[4]
- El dijous menja bous.[4]
Frases fetes i locucions
modifica- Alabat sia el Corpus, que sempre cau en dijous![2]
- Estar (o posar-se) enmig, com el dijous.[5]
- Deixar estar les cortesies per al dijous de la cena.[2]
- Portar el dijous gras.[2]
- (Succeir, passar en) la setmana dels tres (o sets) dijous.[5]
- Tenir cara de Dijous Sant i fets de carnestoltes.[2]
Referències
modifica- ↑ «Gènesi». A: La Bíblia. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 8 juliol 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «dijous». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Amades, 1938.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ 5,0 5,1 «Dijous». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 juliol 2012].
Bibliografia
modifica- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.